diumenge, 12 d’abril del 2009

BARCELONA - Còrsega, 483








El modernisme en aquesta casa és força modest, encara està força influenciat d'un eclecticisme clàssic. És modernista més per la idea que pel tipus de decoració: el que busca l'autor és fugir dels espais buits i és per això que utilitza força ornamentació en els guardapols de les finestres, en el coronament, en la base de les pilastres, etc.

Es tracta d'una reforma de la casa de Ricardo Hermosel que va fer l'arquitecte Antoni Serrallach el 1901.

L'obra modernista més notable d'aquest autor és la casa Font-rodona a Vilafranca del Penedès, del 1903, al carrer Hermenegild Clascar i que ara és l'actual seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès.



El modernismo en esta casa es muy modesto y presenta todavía bastante influencia de un eclecticismo clásico. Es modernista más por la idea que por el tipo de decoración: lo que busca el autor es huir de los espacios vacios, para ello utiliza profundamente la decoración en los vanos de las ventanas, en el coronamiento, en la base de las pilastras, etc.

Se trata de una reforma de la casa de Ricardo Hermosel realizada por el arquitecto Antonio Serrallach en 1901.

La obra modernista más destacada de este autor es la casa Font-rodona en Vilafranca del Penedès, del 1903, en la calle Hemenegild Clascar, actual sede del Consejo Comarcal del Alt Penedès.

dimecres, 1 d’abril del 2009

BARCELONA - panteó Pedro del Balzo




Aquest és un panteó que es troba al Cementiri Nou (Montjuïc) de Barcelona, a la via Sant Oleguer, 5A, núm. 133. Va ser projectat per Miquel Madorell i Rius, encara que el més notable és el treball de forja de Víctor Masriera.

Actualment està força malmès: ha desaparegut el treball en ferro que encerclava el panteó.

Altres sepultures de Madorell al Cementiri de Montjuïc són les que es troben en la mateixa Via de Sant Oleguer, 5 amb les lletres Q i R (famílies Vendrell i Comas)

Miquel Madorell (1869-1936) va ser un arquitecte més eclèctic que no pas modernista. El seu títol és de l'Escola de Barcelona del 1891 i va exercir tasques d'arquitecte municipal a Sant Sadurní d'Anoia.

Fora de Catalunya va projectar el Círculo Mallorquín, actual seu del Parlament de les Illes Balears, al carrer Conquistador, 11 de Palma. Aquest projecte va resultar d'una combinació dels presentats per Madorell, Pasqual Sanz i Lluís Callen.

Víctor Masriera havia dissenyat la seu de la seva foneria, Masriera i Campins, el 1900 al carrer Ferran, 51 de Barcelona.



Este panteón se halla en el Cementerio Nuevo (Montjuïc) de Barcelona, en la vía Sant Oleguer, 5A, núm. 133. Lo proyectó el arquitecto Miquel Madorell Rius, aunque lo que más destaque en él sea el trabajo en forja de Víctor Masriera.

Se encuentra en muy mal estado, ha desaparecido la verja de hierro forjado que lo rodeaba.

Otras sepulturas de Madorell en el Cementerio de Montjuïc son las que se encuentran en la misma Vía de Sant Oleguer, 5 con las letras Q y R (familias Vendrell y Comas).

Miquel Madorell (1869-1936) era más ecléctico que modernista. Se tituló en la Escuela de Barcelona en 1891 y ejerció de arquitecto municipal en Sant Sadurní d'Anoia.

Fuera de Catalunya proyectó el Círculo Mallorquín, actual sede del Parlamento de las Islas Baleares, sito en la calle Conquistador, 11 de Palma. Este proyecto resultó de una combinación de los que presentaron Madorell, Pascual Sanz y Luis Callen.

Víctor Masriera havia diseñado la sede de su fundición, Masriera y Campins, en 1900 en la calle Ferran, 51 de Barcelona.