dilluns, 5 d’abril del 2010

BARCELONA - passatge de l'Esperança




A partir de la segona dècada del 1900, com a conseqüència de la Ley de Casas Baratas, va començar a proliferar la construcció de grups d'aquestes cases al llarg de tota Espanya. Algunes eren modernistes, però a Catalunya la major part de les mateixes eren noucentistes.

Aquest grup del passatge de l'Esperança de Barcelona és de concepció noucentista, però té alguns trets modernistes en els seus esgrafiats.

Va ser projectat per l'arquitecte Agustín Domingo Verdaguer el 1926 i la seva construcció es va perllongar fins al 1928. El projecte contemplava 30 cases i va ser promogut per la Cooperativa de Cargadores y Descargadores del Algodón sota la beneficència de Lluís Jover Castells.






A partir de la segunda década del 1900, como consecuencia de la Ley de Casas Baratas, a lo largo de toda España comenzó a proliferar la construcción de grupos de estas casas. Algunas eran modernistas, pero en Cataluña la mayor parte de las mismas eran novecentistas.

Este grupo del pasaje de la Esperanza de Barcelona es de concepción novecentista, pero tiene algunos rasgos modernistas en sus esgrafiados.

Fue proyectado por el arquitecto Agustín Domingo Verdaguer en 1926 y su construcción se prolongó hasta 1928. El proyecto contemplaba 30 casas y fue promovido por la Cooperativa de Cargadores y Descargadores del Algodón bajo la beneficencia de Luis Jover Castells.

LODOSA - apartadero de Féculas

Fa un temps el meu amic Ricardo Muñoz Fajardo, un altre investigador del modernisme, va trobar per Internet l'existència d'aquest petit baixador a la localitat navarresa de Lodosa.

Tot i que havia passat amb tren per allà mai no m'havia fixat en ell. Com sigui que aquests dies hi passava, m'hi vaig arribar i vaig fer-ne fotos.

Es tracta d'un edifici del 1912 empetitit per la gran fàbrica que l'envolta. Presenta una forta influència de la secessió austríaca. Recorda les estacions del funicular de Vallvidrera de Barcelona.

La fàbrica es dedicava al tractament de les patates, d'aquí el nom de Féculas.

Un Apartador era destinat al servei de mercaderies mentre que un Baixador ho era per passatgers.



Hace un tiempo mi amigo Ricardo Muñoz Fajardo, otro investigador del modernismo, encontró por Internet la existencia de este pequeño apeadero en la localidad navarra de Lodosa.

Aunque había pasado en tren por allí nunca me había fijado en él.

Como estos días tenía que pasar cerca, fuí a hacerle unas fotos.

Se trata de un edificio de 1912 empequeñecido por la gran fábrica que lo rodea. Presenta una fuerte influencia de la secesión austriaca. Recuerda las estaciones del funicular de Vallvidrera de Barcelona.

La fábrica se dedicaba al tratamiento de las patatas, de ahí el nombre de Féculas.

Un Apartador se destinaba al servicio de mercancias mientras que un Apeadero era para pasajeros.

BILBAO - MADRID - eladio laredo



El lligam entre alguns propietaris i certs arquitectes va ser molt fort. Això es pot veure amb la relació Güell-Gaudí, família Coll Portabella - Eduard Ferrés, Ferrer-Vidal amb Sagnier, etc. Una altra d'aquestes va ser la de Luis de Ocharán y Mazas amb l'arquitecte càntabre Eladio Laredo Carranza.

En aquest cas, però, la relació no es va donar en un sol lloc, sinò que es va distribuir per tota la geografia: així hi ha cases per Madrid, per Bilbao i per Castro Urdiales (Cantàbria).

A Madrid va fer la casa modernista de la foto al Paseo Eduardo Dato (1905-06), desapareguda; la casa de Victoria amb Carrera de San Jerónimo (1907/09 amb projecte modernista) i la casa de Gran Vía, 1-3 (1916/17); a Bilbao les dues cases d'Alameda de Mazarredo,9 amb Ibáñez de Bilbao, 1-7 i Ibáñez de Bilbao, 9 (1901/04) de les quals la de l'Alameda, molt malmesa, estava inspirada amb el neogòtic, però amb clares referències modernistes i la d'Ibáñez de Bilbao és plenament neogòtica. A Castro Urdiales bastí un castell historicista (1901/13).

En molts d'aquests edificis es pot contemplar decoració ceràmica a càrrec del taller de Daniel Zuolaga.

(la foto de Madrid és gentilesa d'Óscar da Rocha; el plànol de l'edifici de l'Alameda, de l'Archivo Foral de Bizkaia)
- - -

El vínculo entre algunos propietarios y ciertos arquitectos fue muy fuerte. Se puede ver en la relación Güell-Gaudí, familia Coll Portabella - Eduard Ferrés, Ferrer-Vidal con Sagnier, etc. Otro de estos vínculos fue el que mantuvo Luis de Ocharán y Mazas con el arquitecto cántabro Eladio Laredo Carranza.

En este caso, sin embargo, la relación no se dio en un solo lugar, sino que se distribuyó por toda la geografía: así hay casas por Madrid, por Bilbao y por Castro Urdiales (Cantabria).

En Madrid hizo la casa modernista de la foto en el Paseo Eduardo Dato (1905-06), desaparecida, la casa de Victoria con vuelta a Carrera de San Jerónimo (1907/09 con proyecto modernista) y la casa de Gran Vía, 1-3 (1916/17); en Bilbao las dos casas de la Alameda de Mazarredo, 9 con Ibáñez de Bilbao, 1-7 e Ibáñez de Bilbao, 9 (1901/04) de las cuales la de la Alameda, muy deteriorada, estaba inspirada en el neogótico, pero con claras referencias modernistas y la de Ibáñez de Bilbao es plenamente neogótica. En Castro Urdiales levantó un castillo historicista (1901/13).

En muchos de estos edificios se puede contemplar decoración cerámica a cargo del taller de Daniel Zuolaga.

(la foto de Madrid es gentileza de Óscar da Rocha; el plano del edificio de la Alameda, del Archivo Foral de Bizkaia)