vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dimarts, 23 de desembre de 2014

dissabte, 13 de desembre de 2014

MADRID - Sierra de Guadarrama - Restaurant "Pico de Abantos"

El 1923 es va constituir la "Sociedad de Abantos" amb l'objectiu d'urbanitzar la muntanya del "Pico de Abantos" a la Sierra de Guadarrama en el terme municipal de San Lorenzo de El Escorial.

                                                Restaurant
                                             
La Societat comptava amb un capital de 12.500.000 pta (uns 75.200€) i tenia previst urbanitzar un total d'uns 20.000.000 de peus quadrats. Estava constituïda pel Comte de Bugallal (president), José Francos Rodríguez (vicepresident), Duc d'Almodóvar del Valle, Melquíades Álvarez, Juan de Ortueta, Salvador Canals, Juan Fernández y Rodríguez, Federico de Loygorri, José Toral, Willy I. Solms, Herbert Rothbarth i The Earl of Dunmore com a vocals; Carlos de Albert Despujols (secretari del Consell), Willy I. Solms (director gerent): Gabriel Pastor (subdirector); i Vicente Buendía com a advocat de la companyia.

El projecte consistia en un tramvia que enllaçaria l'estació de San Lorenzo amb la "Fuente de la Teja" i d'allà un funicular que portaria al cim de la muntanya. 

El tramvia seria obra de l'enginyer Rogelio Sol i el funicular i un futur transborador aeri de l'enginyer Marià Rubió de la Societat "El Tibidabo" de Barcelona.

                                             Funicular

Un cop al cim, el viatger es trobaria amb una sèrie de construccions de diferents estils, la majoria noucentistes basats en el barroc herrerià madrileny, però entre elles la "gaudiniana" del Restaurant.

Aquestes construccions serien l'esmentat Restaurant amb habitacions per dormir-hi, un Gran Hotel en el "Cerro de las Damas", un Casino amb teatre per a 1.000 espectadors, un garatge per a 80 "gàbies" amb taller de reparacions i saló d'exposicions i venda; camps d'"sport" i tot un conjunt de torres i vil·les. Tot plegat formaria una nova ciutat que seria coneguda com a "Nuevo Escorial"

Com hem dit calia destacar el projecte del restaurant. Aquest presentava una clara influència gaudiniana en l'ús de l'arc parabòl·lic i sobretot de l'arquitecte català Salvador Valeri en el seu disseny. Valeri que, per altra banda, havia projectat una sèrie de cases per al madrileny passeig del Pintor Rosales el 1905 i que no es van construir.

L'arquitecte de tot plegat seria Luis Ferrero Tomàs, un arquitecte format a l'Escola de Madrid, localitat en la que havia nascut el 1868. Ferrero es va titular el 1893, aquell mateix any obtingué la plaça d'arquitecte municipal de Còrdova i després va ser-ho de forma interina de Valladolid entre els anys 1898 i 1899. El 1895 va construir dues cases a Barcelona i el 1922 va projectar a Madrid al carrer General Palanca, 33 la casa de Patricio Romero de clara influència jujoliana. Va morir el  1938 a Madrid, els seus fills i néts també són arquitectes.

El projecte de tot plegat no es va dur a terme.

Un altre projecte irrealitzat a la Sierra:
vptmod.blogspot.com/2012/02/guadarrama-refugi-de-muntanya.html

                                                   Hotel


En 1923 se constituyó la "Sociedad de Abantos" con el objetivo de urbanizar la montaña del "Pico de Abantos" en la Sierra de Guadarrama, en el término municipal de San Lorenzo de El Escorial.

La Sociedad contaba con un capital de 12.500.000 pesetas (unos 75.200€) y tenía previsto urbanizar un total de unos 20.000.000 pies cuadrados. Estaba constituida por el Conde de Bugallal (presidente), José Francos Rodríguez (vicepresidente), Duque de Almodóvar del Valle, Melquíades Álvarez, Juan de Ortueta, Salvador Canals, Juan Fernández y Rodríguez, Federico de Loygorri, José Toral, Willy I. Solms, Herbert Rothbarth y The Earl of Dunmore como vocales; Carlos Albert Despujols (Secretario del Consejo), Willy I. Solms (director gerente): Gabriel Pastor (subdirector); y Vicente Buendía como abogado de la compañía.

El proyecto consistía en un tranvía que enlazaría la estación de San Lorenzo con la "Fuente de la Teja" y de allí un funicular que llevaría a la cima de la montaña.

El tranvía sería obra del ingeniero Rogelio Sol y el funicular y un futuro transborador aéreo del ingeniero Mariano Rubió de la Sociedad "El Tibidabo" de Barcelona.

                                                 Tramvia

Una vez en la cima, el viajero se encontraría con una serie de construcciones de diferentes estilos, la mayoría novecentistas basadas en el barroco herreriano madrileño, y entre ellas la "gaudiniana" del Restaurante.

Estas construcciones serían dicho Restaurante con habitaciones para dormir, un Gran Hotel en el "Cerro de las Damas", un casino con teatro para 1.000 espectadores, un garaje para 80 "jaulas" con taller de reparaciones y salón de exposiciones y venta; campos de "sport" y todo un conjunto de chalets y hotelitos. Todo ello formaría una nueva ciudad que sería conocida como "Nuevo Escorial"

Como hemos dicho había que destacar el proyecto del restaurante, con una clara influencia gaudiniana en el uso del arco parabólico y sobre todo del arquitecto catalán Salvador Valeri en su diseño. Valeri que, por otra parte, había proyectado una serie de casas para el madrileño paseo del Pintor Rosales en 1905 y que finalmente no se construyeron.

El arquitecto de la mayoría de edificaciones sería Luis Ferrero Tomás, un arquitecto formado en la Escuela de Madrid, localidad en la que había nacido en 1868. Ferrero se tituló en 1893 y ese mismo año obtuvo la plaza de arquitecto municipal de Córdoba, después lo sería de forma interina de Valladolid entre los años 1898 y 1899. En 1895 construyó dos casas en Barcelona, y en 1922 proyectó en Madrid, en la calle del General Palanca, 33, la casa de Patricio Romero de clara influencia jujoliana. Murió en 1938 en Madrid, sus hijos y nietos también son arquitectos.

El proyecto de todo el conjunto no se llevó a cabo.

Otro proyecto irrealizado en la Sierra:
vptmod.blogspot.com/2012/02/guadarrama-refugi-de-muntanya.html

                                                  Casino-teatre

In 1923 was founded the "Sociedad de Abantos" in order to urbanize the mountain "Pico de Abantos" in the Sierra de Guadarrama, in the municipality of San Lorenzo de El Escorial.

The Company had a capital of 12,500.000 pesetas (about € 75,200) and planned to urbanize a total of approximately 20,000,000 square feet. The Society was formed by the Earl of Bugallal (chairman), José Francos Rodríguez (vice president), Duke of Almodóvar del Valle, Melquiades Alvarez, Juan de Ortueta, Salvador Canals, Juan Fernandez y Rodriguez, Federico de Loygorri, José Toral, Willy I. Solms, Herbert Rothbarth and The Earl of Dunmore as members; Carlos Albert Despujols (secretary), Willy I. Solms (manager): Gabriel Pastor (assistant manager); and Vicente Buendía as the Company lawyer.

The project consisted of a tram station that would connect San Lorenzo with the "Fuente de la Teja" and from there a funicular to the top of the mountain.
The tram would be developed by the engineer Rogelio Sun and the funicular and an future aerial ferry by the engineer Mariano Rubio from the Society "El Tibidabo" (Barcelona).

Once on top, the traveler would find a series of buildings of different styles, the most based in Madrid herreriano baroque, but including the "Gaudinian" restaurant.

These buildings would be the  Restaurant with rooms for sleeping, a Grand Hotel in the "Cerro de las Damas", a casino with theater for 1,000 spectators, a garage for 80 "cages" with repair shop and showroom; fields of "sport" and a set of villages and cottages. This would form a new city to be known as "Nuevo Escorial"

As we said we must highlight the restaurant. This presented a clear Gaudí influence in the use of parabolic arch and especially from the Catalan architect Salvador Valeri in its design. Valeri, on the other hand, had planned a series of houses for the Madrid Paseo del Pintor Rosales in 1905, not built.

The architect of most buildings would be Luis Ferrero Tomás, an architect born in Madrid in 1868. Ferrero was graduated in 1893 (School of Madrid) and that same year won the post of municipal architect of Córdoba. Between 1898 and 1899 worked as temporary municipal architect in Valladolid. In 1895 he built two houses in Barcelona and in Madrid in 1922 projected in c/ General Palanca, 33 Patricio Romero's house with a clear influence of the Catalan architect Josep Maria Jujol. He died in 1938 in Madrid, his sons and grandchildren are also architects.

The project of this Society was not performed.

Another unbuilt project at "la Sierra":
vptmod.blogspot.com/2012/02/guadarrama-refugi-de-muntanya.html

diumenge, 7 de desembre de 2014

CALDETES (Caldes d'Estrac) - La Pau, 24

Ahir vaig trobar aquesta antiga postal a todocoleccion.net. No tenia coneixement d'aquesta torre, vaig cercar on podia haver estat i vaig descobrir que encara existeix tot i que completament modificada.

La seva fesomia i l'ornamentació permet atribuir-la al prolífic arquitecte Enric Sagnier, el qual va realitzar altres edificis en aquesta localitat turística del Maresme.

Carrer de La Pau, 24. Caldes d'Estrac / Caldetes




Ayer encontré esta antigua postal en todocoleccion.net. No tenía conocimiento de esta chalet, busqué donde podía haber estado situado y descubrí que todavía existe aunque completamente modificado.

Su fisonomía y su decoración permite atribuirla al prolífico arquitecto Enric Sagnier, el cual realizó otros edificios en esta localidad turística del Maresme.



Yesterday I found this old postcard at todocoleccion.net. I had no knowledge of this house. Well, I have look for its situation and I have found that it still remains but completely modified.

Its appearance and ornamentation allows attribute it to the prolific architect Enric Sagnier, which performed other buildings in this touristic village of Maresme.

dilluns, 1 de desembre de 2014

BARCELONA - Puig i Cadafalch - Carrer Escudellers

El 1903 Josep Puig i Cadafalch projectà un model de llàntia per a il·luminar el tros de carrer Escudellers comprès entre la Rambla i el carrer de N'Arai, a Barcelona.

Es tractava d'uns llums de ferro forjat amb vidres de colors. 

Dels ferros s'encarregà el taller de Manuel Ballarin i dels vidres la companyia Rigalt y Cia.

Se'n col·locaren 12 llànties a 3.20 metres d'altura.


(Ilustració Catalana, 1903)

En 1903 Josep Puig i Cadafalch proyectó un modelo de lámpara para iluminar el trozo de la calle Escudellers comprendido entre la Rambla y la calle de N'Arai, en Barcelona. 

Se trataba de unas lámparas de hierro forjado con cristales de colores. 

De los hierros se encargó el taller de Manuel Ballarin y de los cristales la compañía Rigalt y Cía.

Se colocaron 12 lámparas a 3.20 metros de altura.




In 1903 Josep Puig i Cadafalch designed a model lamp to illuminate the area of the Escudellers street located between the Rambla and N'Arai street, in the old area of Barcelona.

It was a wrought iron lamps with colored glass.

Iron work was made by Manuel Ballarin's workshops and the stained glasses by Rigalt and Co.

Were placed 12 luminaires at 3.20 meters high.

divendres, 14 de novembre de 2014

ENIGMA (5) - Barcelona

Aquest edifici es troba al començament d'un passeig de l'Eixample barceloní.
Es va construir entre els anys 1907 i 1909.
Aviam si descobriu de quin edifici es tracta.


                                             

Este edificio se encuentra en el inicio de un paseo del Ensanche barcelonés.
Se construyó entre los años 1907 y 1909.
A ver si adivináis de qué edificio se trata.


This building is located at the beginning of a Boulevard at Barcelona's Eixample.
It was built between 1907 and 1909.
Which building is it?.

dimecres, 5 de novembre de 2014

VALLS - Cèsar Martinell - Can Claravalls

Si bé Cèsar Martinell és conegut sobretot pels seus cellers escampats per tota la geografia catalana, especialment a la província de Tarragona, també realitzà força obra privada, restauracions d’edificis i obra religiosa.

Així mentre desenvolupava la tasca d’arquitecte municipal de la seva ciutat natal, Valls, aprofitava per erigir edificis modernistes en la mateixa com ara la Casa Claravalls.

En aquesta casa el que més crida l’atenció és el bon efecte cromàtic de l’arrebossat groc de la façana amb l’hàbil ús del maó vist, ús en el qual l’arquitecte era tot un mestre.

Cal destacar els balcons del segon pis que reposen sobre una estructura de maó que enllaça amb els balcons del primer pis tot formant un sol conjunt, el coronament amb merlets triangulars que recorden els utilitzats per Gaudí en el convent de les Teresianes de Barcelona, l’ús dissimulat de la ceràmica vidrada en el capcer i en els botons blaus i les obertures acampanades dels baixos. 

Sota la galeria superior apareix un escut de Valls amb la data de l’any de la construcció, el 1916.

La casa es troba al carrer d’Anselm Clavé, 33.

(foto: Valentí Pons i Toujouse)


Si bien César Martinell es conocido sobre todo por sus bodegas esparcidas por toda la geografía catalana, especialmente en la provincia de Tarragona, también realizó bastante obra privada, restauraciones de edificios y obra religiosa.

Así mientras desarrollaba la labor de arquitecto municipal de su ciudad natal, Valls, aprovechaba para erigir edificios modernistas en la misma tales como la Casa Claravalls.

En esta casa lo que más llama la atención es el efecto cromático del revoque amarillo de la fachada con el hábil manejo del ladrillo, en el que el arquitecto era todo un maestro.

Cabe destacar los balcones del segundo piso que descansan sobre una estructura de ladrillo que sirve de enlace con los balcones del primer piso formando un solo conjunto, el coronamiento con almenas triangulares que recuerdan la solución utilizada por Gaudí en el convento de las Teresianas de Barcelona, el uso disimulado de la cerámica vidriada en el remate y en los botones azules y las aberturas acampanadas de los bajos. Debajo de la galería superior aparece un escudo de Valls con la fecha del año de la construcción, 1916.

La casa se encuentra en la calle Anselm Clavé, 33.




Cèsar Martinell is well known for its Wine Cellars ("The Cathedrals of Wine") scattered throughout Catalonia, especially in the province of Tarragona, but he also designed some private houses, restoration works of buildings and religious work. 

So while developing the work of municipal architect in his hometown, Valls, he projected  some Art Nouveau buildings such as Claravalls House. 

In this house, what is striking is the effect of yellow plaster facade with skillful use of brick, in which the architect was a master. 

Are notable second floor balconies resting on a brick structure that links the first floor balconies and form a single unit. Triangular battlements remind the solution used by Gaudí in the convent of Theresian Sisters in Barcelona. Dissimulate use of glazed ceramics at the top, at the blue buttons and balconies. Below the upper gallery appears the shield of Valls with the year of construction, 1916. 


The house is located in Anselm Clave Street, 33.


dimarts, 28 d’octubre de 2014

SIMILITUDS

Algunes similituds o variacions en el disseny de portes de vestíbul o de botigues a partir del dibuix original de Ramon Calonja i Fill decoradors

Algunas similitudes o variaciones en el diseño de puertas de zaguanes o de comercios a partir del dibujo original de los decoradores Ramon Calonja e Hijo.

Some similiraties or variations in the design of doors or doorways of shops from the original drawing by Ramon Calonja & Son, decorators.


Dibuix original de R. Calonja publicat a "La Carpintería Artística"


Girona, c/ Nou, 16 - C. Grober, 1


Madrid - c/ José Ortega y Gasset, 25


Sóller (Mallorca) - c/ Sa Lluna, 122


Barcelona - c/ Llagostera, 9



dimarts, 7 d’octubre de 2014

CABRILS - Mas Maria

L’arquitecte Josep Pujol i Brull, del qual hem parlat en altres ocasions, va treballar en diferents localitats catalanes: Barcelona, Igualada, Sitges, Tarragona, Vilassar de Mar, Lleida, Terrassa, El Masnou, Sant Cugat del Vallès, L’Ametlla del Vallès, etc. En aquesta ocasió presentem la única obra que ens consta a Cabrils, a la comarca barcelonina del Maresme.

Es tracta d’una casa (masia segons el nom) que va bastir per a Maria Fàbregas i que era coneguda com a Mas Maria.

És una casa de façana clàssica en la que l’arquitecte juga amb la decoració de les obertures, del pòrtic d’accés i del coronament.

El que és veritablement modernista és l’interior, un modernisme que es pot veure arreu de la casa, però que en tot cas no resulta carregós. Destaquen sobretot la xemeneia, amb clara influència de l’arquitecte Raspall, i la porta rodona del vestíbul.

Però en les fotografies també ens podem fixar en el mobiliari, arrambadors, llums, sostres, mosaic del terra, etc.

La casa deu ser de l’any 1909 i es va parlar d’ella en la revista Arquitectura y Construcción (1910), revista de la qual l’arquitecte n’era col·laborador.

Josep Pujol Brull va néixer a Barcelona el 1871, es va titular com a arquitecte el 1899 a la seva ciutat natal i morí a Alella (Barcelona) el 1936. A banda de projectar edificis també era pintor i escriptor.

Altres articles sobre l'arquitecte:

http://vptmod.blogspot.com.es/2009/05/barcelona-igualada-josep-pujol.html

http://vptmod.blogspot.com/2013/04/conjunts-modernistes.html








(les fotos són de la revista Arquitectura y Colección i de postals fotogràfiques)

El arquitecto Josep Pujol Brull, del que hemos hablado en otras ocasiones, trabajó en diferentes localidades catalanas: Barcelona, ​​Igualada, Sitges, Tarragona, Vilassar de Mar, Lleida, Terrassa, El Masnou, Sant Cugat, L'Ametlla del Vallés, etc. En esta ocasión presentamos la única obra que nos consta en Cabrils, en la comarca barcelonesa del Maresme.

Se trata de una casa (masía según el nombre) que construyó para Maria Fàbregas y que era conocida como Mas Maria.

Es una casa de fachada clásica en la que el arquitecto juega con la decoración de las oberturas, del pórtico de acceso y del coronamiento.

Lo verdaderamente modernista es el interior, un modernismo que se puede ver en toda la casa. Destacan sobre todo la chimenea, con clara influencia del arquitecto Raspall, y la puerta redonda del vestíbulo.

En las fotografías, también se aprecía el modernismo en el mobiliario, arrimaderos, lámparas, techos, mosaico del suelo, etc.

La casa debe ser del año 1909 y fue objeto de un estudio fotográfico en la revista Arquitectura y Construcción (1910), revista en la que el arquitecto solía colaborar.

Josep Pujol Brull nació en Barcelona en 1871, se tituló como arquitecto en 1899 en su ciudad natal y murió en Alella (Barcelona) en 1936. Aparte de proyectar edificios también era pintor y escritor.

Otros artículos sobre el arquitecto:

http://vptmod.blogspot.com.es/2009/05/barcelona-igualada-josep-pujol.html







The architect Josep Pujol Brull, of which we have spoken on other occasions, worked in different localities of Catalonia: Barcelona, ​​Igualada, Sitges, Tarragona, Vilassar de Mar, Lleida, Terrassa, El Masnou, Sant Cugat del Vallès, L’Ametlla del Vallès, etc. Well, in this occassion we present the only work we know in Cabrils, in the province of Barcelona, in the Maresme.

It is a house (masia –country house- by the name) that was built by Maria Fábregas and was known as Mas Maria.

The house presents a classical facade in which the architect plays with the decor of the windows, the porch access and crown.

Inside it’s truly a modernist house. “Modernisme” can be seen throughout the house. The most interesting is the fireplace, with a clear influence of the architect Manuel Raspall, and the round door of the lobby.

But we can also see in the pictures the furniture, the ceramic in the walls,   banister, lights, ceilings, tile floor and so on.

The house should be built in 1909 and there was a photographic report in the magazine Arquitectura y Construcción (1910). Pujol Brull use to collaborate in this magazine.

Josep Pujol Brull was born in Barcelona in 1871, he graduated as an architect in 1899 in his hometown and died in Alella (Barcelona) in 1936. He was also a painter and a writer.

Another articles about this architect:
http://vptmod.blogspot.com.es/2009/05/barcelona-igualada-josep-pujol.html

http://vptmod.blogspot.com/2013/04/conjunts-modernistes.html

dimecres, 1 d’octubre de 2014

SUECA - Sequial, 45

A Sueca, a la comarca de la Ribera Baixa, al País Valencià, hi ha tota una sèrie d'edificacions modernistes la majoria de les quals són obra de l'arquitecte Bonaventura Ferrando, nascut a la pròpia localitat. Les altres poden ser obra de Joan Francesc Guardiola, també suecà, i n'hi ha una de Ricard Cerdà, mestre d'obres valencià.

D'entre totes elles, n'hi ha una que és diferent de la resta i que en comptes de tenir arrels en el modernisme català té detalls més propers al modernisme austríac. Es tracta de la casa de les germanes Arranz Ramon, que es troba a l'avinguda del Sequial, número 45.

A l'Arxiu no he trobat dades de la mateixa i això que és un Arxiu molt ben documentat. A la família Guardiola tampoc li constava com a obra del seu avantpassat.

Deu ser una obra propera als anys 20.

Podria ser obra primerenca d'un altre dels arquitectes nats a Sueca: l'Emili Artal?

Les primeres obres que conec d'ell són de l'art déco, però tal vegada en fes una de modernista a la seva localitat natal.

Si algú té dades, agrariria la informació.


(fotos: Valentí Pons)

En Sueca, en la comarca de la Ribera Baja, en el País Valenciano, existe una serie de edificaciones modernistas la mayoría de las cuales son obra del arquitecto Buenaventura Ferrando, nacido en la propia localidad. Las otras pueden ser obra de Juan Francisco Guardiola, también suecano, y hay una de Ricardo Cerdá, maestro de obras valenciano.

De entre todas ellas, hay una que es diferente al resto y que en vez de tener sus raíces en el modernismo catalán tiene detalles más cercanos al modernismo austríaco. Se trata de la casa de las hermanas Arranz Ramón, que se encuentra en la avenida del Sequial, número 45.

En el Archivo no he encontrado datos de la misma y eso que es un Archivo muy bien documentado. A la familia Guardiola tampoco le constaba como obra de su antepasado.

Debe ser una obra de los años 20.

¿Podría tratarse de una obra temprana de otro de los arquitectos nacidos en Sueca: Emilio Artal?

Las primeras obras que conozco de éste se adscriben al art déco, pero tal vez hiciera una modernista en su localidad natal.

Si alguien tiene datos, agradecería la información.

                                              (fotos: Valentí Pons)

In Sueca, in the Ribera Baixa in the Valencian region, there are several modernista buildings, most of which are designed by the architect Bonaventura Ferrando, born in this town. The other ones may be the work of Juan Francisco Guardiola, another architect born in the village, and Ricardo Cerda, a master builder from Valencia. 

Of all these buildings, there is one that is different from the rest. Instead of having roots in Catalan Modernisme is closest to the Austrian modernism details. This is the house of the sisters Arranz Ramon, who is in Avinguda Sequial, number 45. 

In the Archive I have not found any data about it, and I can affirm that there is a well-documented Archive. I asked the Guardiola family and they haven't got any information. 

It seems a work of the 20s. 

Could this be an early work of another architect born in Sueca: Emilio Artal? 

The first works that I know of him are ascribed to the Art Deco, but maybe make a modernista one in his hometown. 

If anyone has any information, I would appreciate it.

diumenge, 21 de setembre de 2014

LA GARRIGA - casa Valentí Pons (Font del Nen)

La Garriga és una localitat d’estiueig a la comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona.

Del gairebé un centenar d’obres modernistes que han existit o existeixen a La Garriga he escollit aquesta per dos motius principals.

En primer lloc, perquè tot i ser una petita casa unifamiliar recull en la façana les principals característiques del modernisme català.

En segon lloc, perquè el nom del primer propietari coincideix amb el meu, és a dir, Valentí Pons. Cal esmentar que no som en cap cas de la mateixa família ni parents.

El 1910 Valentí Pons encarregà a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall aquesta vil·la el qual signà el plànol en el mes de novembre. Raspall era l’arquitecte més prolífic de la comarca i exercia d’arquitecte municipal de moltes localitats del Vallès.

La casa és de planta baixa. En els pinacles del coronament i en els guardapols de les obertures podem observar l’ornamentació floral, els ferros són de forja i molt ben treballats, podem veure ceràmica vidrada en relleu, esgrafiats en la part superior i en el nom de la vil·la. En el parament la pedra artificial ressalta les diferents parts de la façana. També té una petita tanca de ferro per accedir a la part posterior.

En un principi el nom de la vil·la era “Villa Maria”, actualment el nom que ostenta és el de “Vil·la Anna”.

La casa ha estat restaurada en els últims anys. Es troba al carrer de la Font del Nen, núm. 1




(fotografies: Valentí Pons i Toujouse)

La Garriga es una localidad de veraneo en la comarca del Vallés Oriental, provincia de Barcelona.

Del casi un centenar de obras modernistas que han existido o existen en La Garriga, he elegido esta por dos motivos principales.

En primer lugar, porque a pesar de ser una pequeña casa unifamiliar recoge en su fachada exterior las principales características del modernismo catalán.

En segundo lugar, porque el nombre del primer propietario coincide con el mío, es decir, Valentí Pons. Aunque el nombre coincide no somos de la misma familia.

En 1910 Valentí Pons encargó al arquitecto Manuel Joaquim Raspall esta villa. El arquitecto firmó el plano en el mes de noviembre. Raspall era el arquitecto más prolífico de la comarca y ejercía de arquitecto municipal en muchas de las localidades del Vallès.

La casa es de planta baja. En los pináculos del coronamiento y en los guardapolvos de las oberturas destaca la ornamentación floral; los hierros son de forja y muy bien elaborados; tambien se puede observar cerámica vidriada en relieve, así como esgrafiados en la parte superior y en el nombre de la villa. En el paramento la piedra artificial resalta las diferentes partes de la fachada. Tiene una pequeña valla de hierro para acceder a la parte posterior.

En un principio el nombre de la villa era el de "Villa María", actualmente el nombre que ostenta es "Vil·la Anna".

La casa ha sido restaurada en los últimos años. Se encuentra en la calle Font del Nen, nº 1


(fotografies: Valentí Pons i Toujouse)


La Garriga is a summer resort town in the county of Vallès Oriental, Barcelona province.

From almost a hundred modernista works that have existed or exist in La Garriga I chose this one for two main reasons.

First, because despite being a small house in the facade reflects the main features of Catalan Modernisme.

Secondly, because the name of the first owner is the same that mine, ie Valentí Pons. We should mention that we are not members of the same family or relatives.

At 1910 Valentí Pons commissioned architect Manuel Joaquim Raspall this villa. The plane of which was signed in November. Raspall was the most prolific architect of the county and exerted municipal architect of many towns of El Vallès.

The house has only one storey. In the pinnacles of the crown, windows and door can see the ornate floral; forged irons are beautifully crafted; glazed ceramics can be seen in relief; sgraffiti on the top and in the name of the villa. The artificial stone ornament highlights the different parts of the facade. It also has a small iron fence to access the rear.

At first the name of the villa was "Villa Maria", currently holds the name "Vil·la Anna".


The house has been restored in recent years. It's on Font del Nen Street.

(fotografies: Valentí Pons i Toujouse)

dimarts, 9 de setembre de 2014

GRONINGEN - paons


GRONINGEN-Blekerstr., 12 A
Anton Sanders, arq. - A.W. Kort, dec., 1904
Meubelfabriek Nederland


El paó va ser una de les aus més recurrents en les diferents vertents del modernisme internacional.

Els seus colors vius, el seu bell plomatge, l'exotisme que desprenia, el dimorfisme sexual van motivar que fos un dels grans elements ornamentals de façanes i vestíbuls ja fos en escultures, esgrafiats, ceràmica, pintures, etc.

Aprofito unes fotos que em va passar en Ron Conijn per mostrar-vos uns exemples a la ciutat holandesa de Groningen.

Podeu veure un altre article de Groningen a:


i de paons si cliqueu a l'etiqueta "curiositats"


GRONINGEN - Ubbo Emmiussingel, 110
Antoninus van Eimpt, 1904/06
ceràmica: De Porceleyne Fles
Vil·la Vredenrust


El pavo real fue una de las aves más recurrentes en las diferentes vertientes del modernismo internacional. 

Sus colores vivos, su hermoso plumaje, el exotismo que desprendía, el dimorfismo sexual motivaron que fuera uno de los grandes elementos ornamentales de fachadas y vestíbulos ya fuera como escultura, esgrafiado, cerámica, pintura, etc 

Aprovecho unas fotos que me pasó Ron Conijn para mostraros unos ejemplos en la ciudad holandesa de Groningen. 

En este enlace existe otro artículo de Groningen: 


y se pueden ver más ejemplos de pavos reales si se pulsa la etiqueta "curiositats"


GRONINGEN - Brugstr., 7
Klaas Hoekzema & Gerh. Hoekzema, 1904/05
ceràmica: Rozenburg (The Hague)
Casa-botiga L. de Vries Hzn.


Peacock was one of the most recurrent birds in the various aspects of the Art Nouveau movements. 

Its bright colors, its beautiful plumage, exoticism given off, sexual dimorphism led it to be one of the major ornamental elements of facades and lobbies either as sculpture, sgraffito, ceramic, painting, etc. 

In these photos taken by Ron Conijn you can see some examples in the Dutch city of Groningen. 

In this link there is another article about Groningen: 


and you can see more examples of peacocks by pressing the "curiositats" tag.



GRONINGEN - Carolieweg, 31
Casa-botiga "De Kleine Kasteleine"
(podria ser neomodernista)


dilluns, 1 de setembre de 2014

BARCELONA - torre Bernat i Creus - Av. Tibidabo, 27

L'any 1905 el mestre d'obres Josep Pérez Terraza projectava aquesta torre per als pintors decoradors Bernat i Creus, establerts al Passeig de Gràcia, propietaris també del solar contigu. La construcció acabà el 1906 i seria una de les darreres obres de Pérez Terraza ja que moria l'octubre d'aquell any.

La torre és un exemple clar del modernisme català amb carreus falsos a la façana, esgrafiats, pintures, torratxa, decoració floral i un elaborat treball de forja en el reixat que l'envolta.

La propietat després passà a Ignacio Portabella.

El 2006 l'empresa CLAR restaurà la façana, especialment les pintures al·legòriques a les estacions que es troben al pis superior. En aquestes pintures es poden veure les activitats d'un grup de noies en cadascuna de les estacions: recollint flors a la primavera; la sega i la recollida del blat a l'estiu; la collida del raïm a la tardor i passeig ben tapades a l'hivern. Les pintures podrien ser obra dels mateixos propietaris.

El que no s'ha pogut recuperar és el remat de la torratxa ni les escultures que flanquejaven la porta principal de l'edifici i l'escut superior que es poden veure en les fotografies antigues.



(fotos: Valentí Pons)


(foto: Arxiu Centre Excursionista de Catalunya)


En 1905 el maestro de obras José Pérez Terraza proyectaba esta torre para los pintores decoradores Bernat y Creus, establecidos en el Paseo de Gracia y propietarios también del solar contiguo. La construcción terminó en 1906 y sería una de las últimas obras de Pérez Terraza ya que moría en octubre de ese año.

La torre es un ejemplo claro del modernismo catalán con sillares falsos en la fachada, esgrafiados, pinturas, torrecilla, decoración floral y un elaborado trabajo de forja en la verja que circunda el solar.

La propiedad después pasó a Ignacio Portabella.

En 2006 la empresa CLAR restauró la fachada, especialmente las pinturas alegóricas a las estaciones que se encuentran en el piso superior. En estas pinturas se pueden ver las actividades de un grupo de chicas en cada una de las estaciones: recogiendo flores en primavera; la siega y la recogida del trigo en verano; la recogida de la uva en otoño y de paseo bien tapadas en invierno. Estas pinturas podrían ser obra de los mismos propietarios.

Lo que no se ha podido recuperar es el remate de la torrecilla ni las esculturas que flanqueaban la puerta principal del edificio y el escudo superior según podemos ver en las fotografías antiguas.


(foto: Valentí Pons)


In 1905 the master builder José Pérez Terraza designed this townhouse for the decorators and painters Bernat Creus, who where established in the Passeig de Gràcia (Barcelona). Bernat Creus also owned the adjacent plot. The construction finished in 1906 and it would be one of the last works of Pérez Terraza who died in October of that year. 

The townhouse is a clear example of Catalan Modernisme with fake stones on the facade, sgraffiti, paintings, turret, floral decoration and an elaborate ironwork on the fence surrounding the site. 

Later the property passed on Ignacio Portabella. 

In 2006 the company CLAR restored the facade, especially the allegorical paintings of the seasons that are on the top floor. In these pictures you can see the activities of a group of girls in each of the seasons: picking flowers in Spring; mowing and harvesting wheat in Summer; the grape harvest in Autumn and well covered Winter stroll. These paintings could be the work of the very owners, Bernat Creus. 


What was not restored is the covering of the turret and sculptures flanking the front door of the building and neither the coat of arms above the door, as we can see in old photographs.