vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

diumenge, 27 de desembre de 2015

ALCANTARILLA - Nona, 7 (II)

Fa un temps publicàvem una entrada dedicada a la casa Cobarro ubicada al carrer Nona, 7 d'Alcantarilla.

http://vptmod.blogspot.com.es/2012/10/alcantarilla-nona-7.html

En ells ens preguntàvem sobre l'autoria de l'edifici i comentàvem que pel tipus estilístic podria ser obra d'un arquitecte de l'Escola de Barcelona.

Doncs bé, l'estudi efectuat per Guillermo Cegarra Beltrí, l'especialista del modernisme murcià, ens atribueix l'edificació a Pedro Cerdán Martínez, arquitecte de l'Escola de Madrid amb títol del 1889 i amb força obra per la Regió Murciana.

Guillermo Cegarra es basa en els elements decoratius de la façana: les tres claus horitzontals en les llindes de les finestres superiors, el tipus de balcó, l'ornamentació floral de les obertures repetida en altres obres del mateix autor, entre d'altres.

Es pot dir que estic d'acord amb aquesta atribució. El problema de les obres d'Alcantarilla és la inexistència de llurs plànols a l'Arxiu Municipal.

Agraïm a Guillermo la informació facilitada.

Guillermo ha afegit una altra entrada sobre aquesta casa en el seu blog:

http://moderdeco.blogspot.com.es/2016/01/48-casa-de-gabriel-cobarro-primera-c-de.html

                                                  (2005)

Hace un tiempo publicábamos una entrada dedicada a la casa Cobarro ubicada en la calle Nona, 7 de Alcantarilla.


En ellos nos preguntábamos sobre la autoría del edificio y comentábamos que por el tipo estilístico podría ser obra de un arquitecto de la Escuela de Barcelona.

Pues bien, Guillermo Cegarra Beltrí, el especialista del modernismo murciano, atribuye la edificación a Pedro Cerdán Martínez, arquitecto de la Escuela de Madrid con título del 1889 y con bastante obra distribuída por la Región Murciana.

Guillermo Cegarra se basa en los elementos decorativos de la fachada: las tres claves horizontales en los dinteles de las ventanas superiores, el tipo y decoración  del balcón, la ornamentación floral de las oberturas repetida en otras obras del mismo autor.

Estoy de acuerdo con esta atribución. El problema de las obras de Alcantarilla es la inexistencia de planos de las mismas en el Archivo Municipal.

Agradecemos a Guillermo la información facilitada.


Guillermo ha añadido una entrada sobre esta casa en su blog sobre el modernismo y el art déco en Murcia:

http://moderdeco.blogspot.com.es/2016/01/48-casa-de-gabriel-cobarro-primera-c-de.html

                                                             (2012)

Some time ago we published an article dedicated to Cobarro house located on the street Nona, 7 in Alcantarilla (Murcia).

http://vptmod.blogspot.com.es/2012/10/alcantarilla-nona-7.html

We wondered about the authorship of the building and we mentioned that for the type of work it could be designed by an architect from the School of Barcelona.

However, the study conducted by the researcher Guillermo Cegarra Beltrí, the specialist of Murcia's Art Nouveau, attributes the building to Pedro Cerdán Martínez, architect of the School of Madrid (1889) and with a lot of buildings in the Murcia Region.

Guillermo Cegarra is based on the decorative elements of the façade: the three horizontal keys in the lintels of the windows of the upper floor, the type of decoration of the balconies,  the floral ornamentation that is repeated in other works by the same author, among others.

I agree with this attribution. The problem in the works from Alcantarilla is the nonexistence of their plans in the Municipal Archives.


We thank Guillermo for the information provided.



Guillermo has put an post about this house in his blog about Art Nouveau & Art Deco in Murcia:

dissabte, 19 de desembre de 2015

Bones Festes ¡¡¡

Bon Nadal i Feliç 2016
Merry Christmas and a Happy New Year
Feliz Navidad y Próspero 2016
Zorionak eta Urte Berri On






Quiosc de Música
Donostia-San Sebastián
Ricardo Magdalena, 1907

dissabte, 12 de desembre de 2015

TORTOSA - xalet Arasa (Pau Monguió)



Si l'altra dia parlàvem sobre una obra de Pau Monguió molt ben conservada a Terol


avui ens referirem a una altra que es troba en un estat força lamentable a Tortosa: la glorieta del xalet Arasa, a la Carretera Simpàtica.

Pau Monguió entre els anys 1898 i 1925 anava residint entre Tortosa i Terol, localitats on va ocupar diferents càrrecs: arquitecte municipal, professor d'Arts, arquitecte provincial, etc.

Entre els anys 1921 i 1923 va projectar a Tortosa una sèrie d'edificacions en un modernisme tardà força interessant: l'escalinata i l'estany del Parc Teodor González, la casa Piñana i el que ens serveix de referència: el llac artificial i glorieta del xalet que fou del pintor Ferran Arasa Subirats i encara de la seva família.

Ferran Arasa amb la glorieta al seu darrere


Ferran Arasa i Subirats va ser un pintor paisatgista tortosí (Tortosa, 1905 - Barcelona, 1992) que exposà per primera vegada a Tortosa el 1926.

La glorieta o templet presenta una escalinata d'accés similar a la del Parc, està recoberta de rocalla i té una cúpula d'escates ceràmiques.

Actualment del llac ja no resta res, és un herbam. La rocalla s'està desprenent i de la cúpula en falta més de la meitat, amb trossos de ceràmica escampats pel terra. Les fotografies de l'arquitecte Antoni López Daufí ens poden servir d'il·lustració del seu estat.





És una llàstima l'estat deplorable en què es troba aquest exemple de paisatgisme modernista d'un dels arquitectes més rellevants de Tortosa i, a més, sent el jardí d'una casa que va pertànyer a un tortosí il·lustre. A més hem de ressaltar que la casa es troba protegida pel Catàleg de Patrimoni de la Ciutat.

La Carretera Simpàtica, projectada a finals del s XIX per l'arquitecte Víctor Beltrí (1), està flanquejada per una sèrie de torres essent el xalet Arasa una de les poques de principis de S XX.

Esperem que no passi com altres construccions de l'època ja desaparegudes a Tortosa  com ara el Cafè Royal, l'edifici de la Creu Roja, el del Banc d'Aragó i la Casa Fernando Pallarés.

Més informació de Tortosa i comarca a :




Si el otra día hablábamos sobre una obra de Pablo Monguió muy bien conservada en Teruel


hoy nos referiremos a otra que se encuentra en un estado bastante lamentable en Tortosa: la glorieta del chalet Arasa, en la Carretera Simpática.

Pablo Monguió, entre los años 1898 y 1925 iba residiendo entre Tortosa y Teruel, localidades donde ocupó diferentes cargos: arquitecto municipal, profesor de Artes, arquitecto provincial, etc.

Entre los años 1921 y 1923 proyectó en Tortosa una serie de edificaciones en un modernismo tardío muy interesante: la escalinata y el estanque del Parque Teodoro González, la casa Piñana y lo que nos sirve de referencia: el lago artificial y glorieta del chalet que fue del pintor Ferran Arasa Subirats, y todavía de su familia.

Ferran Arasa y Subirats fue un pintor paisajista tortosino (Tortosa, 1905 - Barcelona, ​​1992) que expuso por primera vez en Tortosa en 1926.

La glorieta o templete presenta una escalinata de acceso similar a la del Parque, está recubierta de rocalla y tiene una cúpula de escamas cerámicas.

Actualmente del lago ya no queda nada, está repleto de maleza. La rocalla se está desprendiendo y de la cúpula falta más de la mitad, encontrándose trozos de cerámica por el suelo. Las fotografías del arquitecto Antoni López Daufí nos dsan una idea de su estado.

Es una lástima el estado deplorable en que se encuentra este ejemplo de paisajismo modernista de uno de los arquitectos más relevantes de Tortosa y, además, siendo el jardín de una casa que perteneció a un tortosino ilustre. Además debemos resaltar que la casa se encuentra protegida por el Catálogo de Patrimonio de la Ciudad.

La Carretera Simpática, proyectada a finales del siglo XIX por el arquitecto Víctor Beltrí (1), está flanqueada por una serie de casas unifamiliares siendo el chalet Arasa una de las pocas de principios de S XX.

Esperamos que no pase como otras construcciones de la época ya desaparecidas en la ciudad como el Café Royal, el edificio de la Cruz Roja, el del Banco de Aragón y la Casa Fernando Pallarés.


Más información de Tortosa y comarca en :



If the other day we talked about a work of Pau Monguió well preserved in Teruel


today we refer to someone who is in a pretty sorry state in Tortosa: Villa Arasa, in Carretera Simpàtica.

Pau Monguió reside between Tortosa and Teruel in the period 1898-1925, cities where he was municipal architect, professor of Arts, provincial architect, etc.

Between 1921 and 1923 projected in Tortosa a series of buildings in a very interesting late Art Nouveau: the staircase and the lake of the Park Teodoro González, the Piñana house and the one which serves as a reference: the artificial lake and the shrine of the Villa that belonged to the painter Ferran Arasa Subirats, and still of his family.

Ferran Arasa Subirats  was a landscape painter (Tortosa, 1905 - Barcelona, ​​1992), which first exhibited in 1926 in Tortosa.

The shrine or pavilion features a access staircase similar to the one of the Park Teodoro González, is covered with rockeries and has a ceramic dome.

Currently the lake had dissapeared, is full of herbage. The rockery is shedding and the dome is almost destroyed with the ceramics on the ground. Photographs of the architect Antoni López Daufí show us how you it is nowadays.

It's a shame the deplorable state of this example of Art Nouveau  landscape of one of the most important architects of Tortosa and also being the garden of a house that belonged to an illustrious citizen of Tortosa. We should also note that the house is protected by the Heritage Catalog of the City.

Carretera Simpàtica, designed in the late nineteenth century by the architect Victor Beltrí (1), is flanked by a series of villas, and Villa Arasa is one of the few early S XX.

We hope that does not happen as other constructions of the time disappeared in the city as the Café Royal, the building of the Red Cross, the Bank of Aragon and the Casa Fernando Pallares.


More information about Tortosa and sorroundings at:



dissabte, 5 de desembre de 2015

BARCELONA - edifici homenatge a Gaudí


A la part alta del passeig de Sant Gervasi, gairebé enfront del carrer Craywinckel, crida l'atenció un edifici dels anys setanta que vol ser una mena d'homenatge a la Pedrera d'en Gaudí.

Podem veure la disposició de la façana obliqua amb corbes i contracorbes en la forma dels balcons, uns miradors centrals que la divideixen en dues parts i que dirigeixen la vista al capdamunt de l'edifici on s'alça una esbelta xemeneia central i unes mansardes que oculten uns apartaments superiors. L''ús d'un mosaic de tessel·les recorda el joc cromàtic del trencadís.

L'edifici en qüestió va ser construït el 1972 i projectat per l'arquitecte Ricard Roura Goicoechea (1924-2009). Sembla que volia trencar d'alguna manera amb l'estètica de l'època. L'aparellador va ser Juan Miguel Renom Niubó.

Podemos ver la disposición de la fachada oblicua con curvas y contracurvas en la forma de los balcones, unos miradores centrales que la dividen en dos y dirigen la vista a lo alto del edificio donde se levanta una esbelta chimenea central y unas buhardillas onduladas, que ocultan unos apartamentos superiores. El uso de un mosaico de teselas recuerda el juego cromático del trencadís.

Es troba al passeig de Sant Gervasi, 59-61 de Barcelona.



En la parte alta del paseo de Sant Gervasi, casi enfrente de la calle Craywinckel, llama la atención un edificio de los años setenta que quiere ser una especie de homenaje a la Pedrera de Gaudí. 

Podemos ver la disposición de la fachada oblicua con curvas y contracurvas en la forma de los balcones, unos miradores centrales que la dividen en dos y dirigen la vista a lo alto del edificio donde se levanta una esbelta chimenea central y unas buhardillas onduladas, que ocultan unos apartamentos superiores. El uso de un mosaico de teselas recuerda el juego cromático del trencadís.

El edificio en cuestión fue construido en 1972 y proyectado por el arquitecto Ricardo Roura Goicoechea (1924-2009), parece que quería romper de algún modo con la estética de la época. El aparejador fue Juan Miguel Renom Niubó. 

Se encuentra en el paseo de Sant Gervasi, 59-61 de Barcelona.




At the top of Passeig de Sant Gervasi, almost across the street Craywinckel, striking a building from the seventies who wants to be a kind of homage to the Gaudi's Pedrera.

We can see the layout of the oblique facade with curves and counter in the form of balconies, a central vantage points that divide it in two and lead the eye to the top of the building where a slender central fireplace and a wavy attic rises, hiding some superior apartments. Using a mosaic of tiles recalls the chromatic play of trencadís.

The building in question was built in 1972 and designed by architect Ricardo Roura Goicoechea (1924-2009), it seems that somehow wanted to break with the aesthetics of the time. The surveyor was Juan Miguel Renom Niubó.


It is located on Passeig de Sant Gervasi, 59-61 in Barcelona.

dissabte, 28 de novembre de 2015

TEROL - casa Ferran

Al número 4 de la calle Nueva de Terol es troba una de les millors obres modernistes de l'arquitecte Pau Monguió, la Casa Ferrán. Casa que dóna a tres carrers amb tres (o millor dit quatre) façanes ben diferents unides totes per un coronament i una basa idèntica i la unitat cromàtica en groc. La casa era alhora casa de veïns i comerç dels Ferrán.

 (façana principal - posterior - lateral)

Les façanes lateral i posterior no tenen gaire interès, no així la principal o principals donat que ambdues estan separades per una casa antiga que tenen encastada. Una de les parts de la façana principal configura el xamfrà amb un mirador molt rotund i l'altra part es troba a meitat del carrer.


Els baixos tenen doble altura amb una combinació de pedra i de reixeria de columnes de fosa i rica ornamentació vegetal també en ferro, en aquest cas de forja. Com en tot l'edifici es combina la rigidesa (pedra) amb l'esveltesa (ferro).

La façana que configura el xamfrà presenta un mirador de dues plantes de grans dimensions on la potència del mateix es veu disminuïda per la lleugeresa de la forja i el treball protector de la fusta. Dos parells de columnes de fosa configuren una espècie de balcó i finestra per donar llum a la botiga i incrementar la lleugeresa de l'edifici.


L'altra part de façana recorda un edifici d'habitatges amb un preciós joc d'obertures, combinació de balcons correguts, balconets i en el darrer pis destaca un balcó petit emmarcat per un gran cercle amb maó a la part superior material que es repeteix en la resta d'obertures superiors i reforça el cromatisme. Es juga amb l'asimetria, l'ondulació i el dinamisme. Una tribuna d'arc rampant a l'extrem dret, on també trobem un bon treball de fusta i de ferro de forja, remarca l'asimetria.


La porta és d'una gran volumetria, ocupa dues plantes i presenta una decoració vegetal molt carnosa. Al seu costat consta la data de l'edifici, 1910.


A la part superior òculs sinuosos  i grans mènsules que sostenen l'aler de fusta. Es repeteix la decoració vegetal d'aspecte carnós.

Monguió és el gran artífex del modernisme de Terol cosa que repeteix a Tortosa. També signa obres a Reus i Tarragona. Les darreres obres de la seva vida van ser a Barcelona, però ja en un altre estil.

Edifici protegit com Bé d'Interès Cultural (BOA, núm, 145, 20/12/2006)


En el número 4 de la calle Nueva de Teruel se encuentra una de las mejores obras modernistas del arquitecto Pablo Monguió, la Casa Ferrán. Esta casa da a tres calles con tres (o mejor dicho cuatro) fachadas muy diferentes unidas todas por un coronamiento, una base idéntica y el cromatismo amarillo. La casa era a la vez casa de vecinos y comercio de los Ferrán.

Las fachadas lateral y posterior no tienen mucho interés, no así la principal o principales dado que ésta se encuentra separada en dos partes por una casa antigua que tienen empotrada. Una de las partes de la fachada principal configura el chaflán con un mirador muy rotundo y la otra parte se encuentra en mitad de la calle.

Los bajos tienen doble altura con una combinación de piedra y de rejería de columnas de fundición y rica ornamentación vegetal también en hierro, este de forja. Como en todo el edificio se combina la rigidez (piedra) con la esbeltez (hierro).


La fachada que configura el chaflán presenta un mirador de dos plantas de grandes dimensiones donde la potencia del mismo se ve disminuida por la ligereza de la forja y el trabajo protector de la madera. Dos pares de columnas de fundición configuran una especie de balcón y ventana para dar luz al comercio e incrementar la ligereza del edificio.


La otra parte de fachada recuerda un edificio de viviendas con un precioso juego de oberturas, combinación de balcones corridos, balconcillos y en el último piso destaca un pequeño balcón enmarcado por un gran círculo con ladrillo en la parte superior, material que se repite en el resto de oberturas superiores y refuerza el cromatismo. Se juega con la asimetría, la ondulación y el dinamismo. Un mirador de arco rampante en el extremo derecho, donde también encontramos un buen trabajo de madera y de hierro de forja, remarca la asimetría.


La puerta es de una gran volumetría, ocupa dos plantas y presenta una decoración vegetal muy carnosa. A su lado consta la fecha del edificio, 1910.

En la parte superior óculos sinuosos y grandes ménsulas que sostienen el alero de madera. Se repite la decoración vegetal de aspecto carnoso.


Monguió es el gran artífice del modernismo de Teruel, al igual que en Tortosa. También firma obras en Reus y Tarragona. Las últimas obras de su vida fueron en Barcelona, ​​pero ya en otro estilo.

Edificio protegido como Bien de Interés Cultural (BOA nº, 145, 20/12/2006)

*****

At number 4, Calle Nueva,  Teruel (Spain) there is one of the finest Art Nouveau works of the architect Pau Monguió, Casa Ferrán. This house occupies three streets with three (or rather better four) very different facades joined by a similar crowning, an identical base and the same yellow colour. The house was once tenement and Commercial house for Ferrán.


The side and back facades do not have much interest, not the principal or principal because it is separated into two parts by an old house they have between them. One part of the main facade sets the chamfer with a resounding windowed balcony and the other part is in the middle of the street.

First floor have double height with a combination of stone, cast iron columns and decorative plants also rich in wrought iron. As elsewhere, stiffness (stone) combines with the slenderness (iron).


The chamfer façade has a windowed balcony that occupies two large plants where the strenght is diminished by the lightness of wrought iron and woodworking. Two pairs of cast iron columns form a kind of balcony and window to give light to the Shop and increase the lightness of the building.



The other part of facade seems a residential building with a beautiful set of openings, combining continuous balconies, small balconies and on the top floor features a small balcony framed by a large circle of brick on top, material that is repeated in the rest of upper openings and reinforces the chromaticism.

Monguió plays with asymmetry, rippling and dynamism. A balcony of rampant arc on the right end highlights the asymmetry,  where we also find a good job of wood and wrought iron.


The door is a large volume, occupies two floors and has a very fleshy plant decoration. Beside the building the year of the building, 1910.

On top sinuous oculi and large brackets that hold the wooden eaves. The succulent plant decoration is repeated.

Monguió is the great architect of Art Nouveau (modernisme) of Teruel and also in Tortosa. Made also works in Reus and Tarragona. The last works of his life were in Barcelona, ​​but in another style.



This building is classified as of Cultural Interest (BOA No. 145, 20/12/2006)

dissabte, 14 de novembre de 2015

VALÈNCIA - Teatre Trianon Palace

Una de les primeres obres que va projectar l'arquitecte valencià Xavier Goerlich va ser el Teatre Trianon Palace. Aquesta sala feia les funcions de teatre, cine i circ. Era una obra que segons el propi autor (Las Provincias, 31/05/1968) havia de tenir una durada d'uns deu anys.

S'assentava al carrer Pi y Margall, actual Russafa, cantonada amb Convent de Santa Clara i precisament ocupava part del solar d'aquest antic Convent.

Es va projectar el març de 1914, any de la titulació de l'arquitecte, i es va inaugurar el 5 de desembre del mateix any.

Tenia una planta allargada amb una ampli pati de butaques i un escenari petit.
La decoració anà a càrrec de Josep Benlliure Ortiz.

El 1916 va ser remodelat per Emili Ferrer i canvià el seu nom pel de "Teatro Lírico". L'edifici es va derruir el 1948.

Xavier Goerlich va ser un dels principals arquitectes del modernisme valencià en la seva vessant austríaca, el de la Sezession, donat que era fill del cònsol austrohongarès a la ciutat.

Va nèixer a València el 1886 i va morir a la mateixa ciutat el 1972. Es va titular a l'Escola de Barcelona. Ocupà el càrrec d'arquitecte municipal major de València ciutat i també ho va ser d'Algemesí i de Silla.




Una de las primeras obras que proyectó el arquitecto valenciano Javier Goerlich fue el Teatro Trianon Palace. Esta sala hacía las funciones de teatro, cine y circo. Era una obra que según el propio autor (Las Provincias, 31/5/1968) tenía que tener una duración de unos diez años.

Estaba situado en la calle Pi y Margall, actual Ruzafa, esquina a Convento de Santa Clara y precisamente ocupaba parte del solar de este antiguo Convento.

Se proyectó en marzo de 1914, año de la titulación del arquitecto, y se inauguró el 5 de diciembre del mismo año.

Tenía una planta alargada con una amplio patio de butacas y un escenario pequeño.

La decoración estuvo a cargo de José Benlliure Ortiz.

En 1916 fue remodelado por Emilio Ferrer y cambió su nombre por el de "Teatro Lírico". El edificio se derribó en 1948.

Javier Goerlich fue uno de los principales arquitectos del modernismo valenciano en su vertiente austriaca, el de la Sezession, dado que era hijo del cónsul austrohúngaro en la ciudad.

Nació en Valencia en 1886 y murió en la misma ciudad en 1972. Se tituló en la Escuela de Barcelona. Ocupó el cargo de arquitecto municipal mayor de Valencia ciudad y también lo fue de Algemesí y de Silla.



One of the first works that designed the Valencian architect Xavier Goerlich was the Trianon Palace Theater. This theater had the functions of theater, cinema and circus. The same author said that it was a work that had to have a duration of about ten years.

It was situated at Pi y Margall, current Ruzafa, corner of Convent of Santa Clara and just occupied part of the area of this old convent.

It was projected in March 1914, year of the degree of architect, and inaugurated on December 5th of that year.

It had an elongated floor with a large orchestra and a small stage.

The decor was in charge of José Benlliure Ortiz.

In 1916 it was remodeled by Emilio Ferrer and changed its name to "Teatro Lírico". The building was demolished in 1948.

Javier Goerlich was one of the main architects of Valencian Art Nouveau,  in its Austrian manner, called Sezession, may be because he was the son of the Austro-Hungarian consul in the city.


He born in Valencia in 1886 and died in the same city in 1972. He graduated from the School of Barcelona. He was the Main Municipal Architect of Valencia city and so was of Algemesí and Silla.


dissabte, 7 de novembre de 2015

ALSÀCIA - impressions del modernisme (Estrasburg, Colmar, Guebwiller)


Estrasburg. 24 Rue de Twinger. Frantz Lütke & Heinrich Backes, 1902/03

En el darrer viatge que hem efectuat a Alsàcia hem pogut comprovar el seu particular modernisme, molt allunyat del de la propera Nancy (on es desenvolupà el modernisme de l'Escola de Nancy) i més proper al Jugendstil alemany i a l'Art Nouveau.

Alsàcia, juntament amb part de la veïna Lorena, van pertànyer des del 1870 (fi de la guerra franco-prussiana) fins al 1918 (fi de la Primer Guerra Mundial) a Alemanya, però continuaren rebent una forta influència arquitectònica francesa.

Els seus arquitectes estudiaren tant a Alemanya (Stuttgart, Munic) com a París i això féu que el seu modernisme fos una barreja de la variant alemany (Jugendstil) i de la francesa (Art Nouveau).

Destaca el treball amb ferro forjat i reixes, tanques i elements ornamentals en zinc, caps de fades i caps de valquíries, coronaments "carnosos" i altres amb cúpules, etc.

Dels arquitectes, cal esmentar al duo format per Gottfried Berninger i Gustave Krafft, el format per Frantz Lütke i Heinrich Backes, a Auguste Brion i al prolífic Aloys Walter a Estrasburg; Adolphe Sautier a Colmar i a la seva natal Guebwiller i la torre del francès Eudoxe Grégoriady a Colmar.

Una de les característiquesde l'arquitectura Art Nouveau és que els dissenyadors de l'edifici (arquitectes o mestres d'obra) solien signar a la façana, cosa que ens facilta el coneixement de l'autoria.

Colmar, 4, Rue des Artisans, Franz Xaver Kreyer, Societé des Artisans, 1901/02

Estrasburg, 22, Général-de-Castelnau, Franz Lütke & Heinrich Backes, 1901/03

Colmar, 7 avenue Bartholdi, Eudoxe Grégoriady, Vil·la "Aux Raisins", 1904

Estrasburg, 22 rue Sleidan, Ausguste Brion, 1904/05

Guebwiller, 69 Repúblique, Adolphe Sautier, v.1900


En nuestro último viaje a Alsacia, hemos podido comprobar su particular modernismo, muy alejado del de la cercana Nancy (donde se desarrolló el modernismo de la Escuela de Nancy) y más próximo al Jugendstil alemán y al Art Nouveau.

Alsacia, junto con parte de la vecina Lorena, pertenecieron desde 1870 (fin de la guerra franco-prusiana) hasta 1918 (fin de la Primera Guerra Mundial) a Alemania, pero continuaron recibiendo una fuerte influencia arquitectónica francesa.

Sus arquitectos estudiaron tanto en Alemania (Stuttgart, Munich) como en París y esto hizo que su modernismo fuera una mezcla de la variante alemana (Jugendstil) y de la variante francesa (Art Nouveau).

Destaca el trabajo en hierro forjado y las rejas y elementos ornamentales en zinc, cabezas de hadas y valquirias, remates "carnosos" y cúpulas, etc.

De entre sus arquitectos cabe mencionar al dúo formado por Gottfried Berninger y Gustave Krafft, el formado por Frantz Lütke y Heinrich Backes, a Auguste Brion y al prolífico Aloys Walter en Estrasburgo; Adolphe Sautier en Colmar y en su natal Guebwiller y el chalet del francés Eudoxe Grégoriady en Colmar.

Una característica de la arquitectura Art Nouveau es que los diseñadores del edificio (arquitectos o maestros de obra) solían firmar en la fachada, lo que facilita el conocimiento de su autoría.

Estrasburg, 1 place Broglie, Gottfried Berninger & Gustave Krafft, Casa Flach, 1900/01


Estrasburg, 98a Route du Polygone, Aloys Walter, Casa Albrecht Goehl, 1903/05

Estrasburg, 76 Allée de la Robertsau, Gottfried Berninger & Gustave Krafft, Vil·la Oscar Schützenberger, 1897/1900

Estrasburg, 13 avenues des Vosges, Samuel Landshut, 1902/03



On our last trip in Alsace we have seen their particular "modernisme", far from the nearest Nancy (where modernism of the School of Nancy was developed) and closer to the German Jugendstil and French Art Nouveau.

Alsace, along with some of the neighboring Lorraine, belonged since 1870 (end of the Franco-Prussian War) to 1918 (end of the First World War) to Germany, but continued to receive strong French architectural influence.

Its architects studied in Germany (Stuttgart, Munich) or in Paris and for this reason his style was a mixture of German variant (Jugendstil) and the French version (Art Nouveau).

Emphasizes working with wrought iron and bars and ornamental elements made of zinc, fairy heads and heads of Valkyries, "fleshy" toppings and domes, etc.

Among its architects include the duo formed by Gottfried Berninger and Gustave  Krafft,  the other formed by Frantz Lütke and Heinrich Backes, Auguste Brion and the prolific Aloys Walter in Strasbourg; Adolphe Sautier in Colmar and in his native Guebwiller and the house made by French Eudoxus Grégoriady in Colmar.


Characteristic of Art Nouveau architecture is that building designers (architects and masterbuilders) used to sign on the facade.
Estrasburg, 1 Sellénick, Franz Lütke & Heinrich Backes, Casa Johann Moeller, 1902/04

Estrasburg, 5 Sellénick, Joseph Müller & Richard Kuder, Palau Firal, 1899/1903


Estrasburg, 3 Sellénick, Franz Lütke & Heinrich Backes, Casa Johann Moeller, 1902/04

Guebwiller, 3 rue Saint-Antoine, Adolphe Sautier, Casa Dubich, 1912