dissabte, 30 de juliol del 2016

LUXEMBURG - Art Nouveau

El modernisme es va expandir des dels centres més coneguts (Brussel·les, Nancy, Glasgow, Torí, Barcelona, París, Budapest, Viena) a la resta de ciutats europees. Així podem trobar exemples a gairebé tots els països d'Europa.

Com a mostra us ofereixo aquestes edificacions de la capital de Luxemburg. En la majoria es pot veure la influència de l'Escola de Nancy, encara que també n'hi ha del Jugendstil alemany.

També podem veure mostres a altres ciutats de Luxemburg: Esch-sur-Alzette, Mondorf, Rumelange, etc.

Goethe, 17

Michel Welter, 9

Petrusse, 72

                                                  (fotos: Valentí Pons)

El modernismo se expandió desde los centros más conocidos (Bruselas, Nancy, Glasgow, Turín, Barcelona, París, Budapest, Viena) al resto de ciudades europeas. Así podemos encontrar ejemplos en casi todos los países de Europa.

Como muestra os ofrezco estas edificaciones de la capital de Luxemburgo. En la mayoría se puede ver la influencia de la Escuela de Nancy, aunque también hay ejemplos del Jugendstil alemán.

Otras ciudades de Luxemburgo también cuentan con edificios modernistas: Esch-sur-Alzette, Mondorf, Rumelange, etc.

Goethe, 25

Michel Welter, 7

                                                 (fotos: Valentí Pons)

 Art Nouveau spread from the most famous centers (Brussels, Nancy, Glasgow, Torino, Barcelona, Paris, Budapest, Vienna) to other European cities. Thus, We can find examples in almost every country in Europe.

In this article I offer these buildings of the capital of Luxembourg. In them you can see the influence of the School of Nancy, although there are also examples of German Jugendstil.

Other cities in Luxembourg also have AN buildings: Esch-sur-Alzette, Mondorf, Rumelange, etc.

Goethe, 14
Cure, 10
                                                   (pictures: Valentí Pons)

dissabte, 23 de juliol del 2016

L'HAVANA - Gervasio

El modernisme es va expandir des de Catalunya a diferents zones d'Espanya i també a Amèrica, en aquest cas fruit de l'emigració o d'arquitectes americans que havien estudiat a Barcelona.

Els exemples més freqüents són a l'Argentina, al Paraguai, a l'Uruguai i, sobretot, a Cuba.

Com a mostra aquesta casa situada a L'Havana, carrer Gervasio, projectada pel constructor barceloní Mario Rotllant que va estar actiu a l'illa entre els anys 1905 a 1924. Rotllant tenia estudis d'escultura a la Llotja de Barcelona.

A Cuba el moviment modernista molts cops se l'anomena com a "estilo catalán"

(foto: Josep Maria Ortiz Paricio)

El modernismo se expandió desde Cataluña a diferentes zonas de España y de América, en este último caso debido a la emigración o a arquitectos americanos que habían estudiado en Barcelona.

Los ejemplos más frecuentes son en Argentina, Paraguay, Uruguay y, sobre todo, en Cuba.

Como muestra esta casa ubicada en La Habana, calle Gervasio, proyectada por el constructor barcelonés Mario Rotllant que estuvo activo en la isla entre los años 1905 a 1924. Rotllant tenía estudios de escultura en la Lonja de Barcelona.

En Cuba al movimiento modernista muchas veces se le conoce como "estilo catalán"

* * * * *

"Modernisme" (Catalan Art Nouveau)  spread from Catalonia to different areas of Spain and America, in the latter case due to emigration or to American architects who had studied in Barcelona.

The most common examples are in Argentina, Paraguay, Uruguay and, especially in Cuba.

For example, you can see this house located in Havana, Gervasio street, designed by Mario Rotllant, a builder born in Barcelona who was active in the island between 1905 to 1924. Rotllant had studied sculpture at the Llotja of Barcelona.

In Cuba the Art Noeveau movement often is known as "Catalan style"

diumenge, 17 de juliol del 2016

MADRID - Convent dels Pares Carmelites


A la Plaza de España de Madrid, Jesús Carrasco-Muñoz, un dels millors arquitectes madrilenys de l'època, va projectar i dirigir als anys 20 el Convent dels Pares Carmelites.

El Convent barreja estil historicistes amb el modernisme de base goticitzant.

El meu amic Javier Romeu em feia arribar fa uns dies unes fotos d'aquesta edificació on podem veure un dels pocs exemplars de dracs en l'arquitectura madrilenya.

El drac protegeix una de les bandes de la porta d'accés, l'altra banda, curiosament, ho està pel ca Cèrber.


En la Plaza de España de Madrid, Jesús Carrasco-Muñoz, uno de los mejores arquitectos madrileños de la época, proyectó y dirigió en los años 20 el Convento de los Padres Carmelitas.

El Convento mezcla estilos historicistas con el modernismo de base inspiración gótica.

Hace unos días, mi amigo Javier Romeu me envió unas fotos del conjunto. En ellas podemos ver uno de los pocos ejemplos de dragones que existen en la arquitectura madrileña.

Este dragón protege uno de los laterales de la puerta de acceso, el otro lateral, curiosamente, lo está por el Can Cerbero.


In Madrid, at Plaza de España, Jesus Carrasco-Muñoz, one of the best architects of the city  designed in the 20s the Convent of the Carmelite Fathers.

The Convent mixes historicist styles with Art Nouveau of  Gothic base.

A few days ago, my friend Javier Romeu sent me some pictures of the building. In them we see one of the few examples of dragons that exist in the Madrid architecture.


This dragon protects one side of the gateway. The other, curiously, is protected by Cerberus.




dissabte, 9 de juliol del 2016

TARRAGONA - Farmàcia Sanromà

(fons Rafael Vidal Ragazzon)


L'altre dia al grup de Facebook "Tarragona antiga"

https://www.facebook.com/tarragonantiga/?fref=ts

vaig veure aquesta foto de la farmàcia Sanromà publicada el 1913 i pertanyent a l'Arxiu de Rafael Vidal Ragazzon
.
Em vaig interessar per ella per la seva rica ornamentació modernista i finalment he pogut trobar qui va ser el seu autor.

La farmàcia va ser inaugurada el 07.03.1908 pel farmacèutic Rafael Sanromà i Gabriel el qual havia obtingut el títol de farmàcia un anys abans, el 1907.

La premsa local de l'època es va fer ressò de la inauguració del local i és al "Diario de Tarragona" on podem llegir que que va ser obra de l'escultor José Olaya Gil el qual va estar acompanyat amb la labor pictòrica per Antonio Revoltós.

Una factura que m'ha cedit el propi Rafael Vidal Ragazzon confirma l'autoria d'Olaya. És la factura que emet l'escultor pels treballs realitzats per a Rafael Sanromà, emesa el 29-01-1908 per un import de 100 ptas.

La farmàcia constava de despatx, laboratori, escriptori i altres dependències.

La farmàcia era famosa per un tònic que elaborava: l'Opilatol, el qual apareix en diferents anuncis de l'època. Com a mostra posem aquest aparegut a "L'Estiuada" de Sant Hilari Sacalm publicat el 25.08.1911

Rafael Sanromà va ser substituït el 1933 pel seu fill, Francesc Sanromà i Daroca, amb títol de 1932, el qual va redecorar el 1941 la farmàcia en un estil racionalista i amb projecte de l'arquitecte Antoni Pujol Sevil. Canvi de temps, canvi de gustos.

Actualment la farmàcia continua a mans de la família Sanromà al mateix emplaçament: carrer Unió, 17 de Tarragona.

-Expresso el meu agraïment a Rafael Vidal per la seva inestimable col·laboració-. 

(Google Maps)




El otro día en el grupo de Facebook "Tarragona antiga"

https://www.facebook.com/tarragonantiga/?fref=ts

vi esta foto de la farmacia Sanromá publicada en 1913 y perteneciente al Archivo de Rafael Vidal Ragazzon.

Me interesé por ella debido a su rica ornamentación modernista y finalmente he podido encontrar quién fue su autor.

La farmacia fue inaugurada el 07/03/1908 por el farmacéutico Rafael Sanromá Gabriel el cual había obtenido el título de farmacia un año antes, en 1907.

La prensa local de la época se hizo eco de la inauguración del local y es en el "Diario de Tarragona" donde podemos leer que fue obra del escultor José Olaya Gil el cual contó para la labor pictórica de la ayuda de Antonio Revoltós.

Una factura que me ha cedido el propio Rafael Vidal Ragazzon confirma la autoría de Olaya. Es la factura que emitió el escultor por los trabajos realitzados para Rafael Sanromà, emitida el 29-01-1908 por un importe de 100 ptas.

La farmacia constaba de despacho, laboratorio, escritorio y otras dependencias.

La farmacia era famosa por un tónico que elaboraba: el Opilatol, el cual aparece en diferentes anuncios de la época. Como muestra ponemos éste aparecido en "L'Estiuada" de Sant Hilari Sacalm publicado el 25.08.1911

Rafael Sanromá fue sustituido en 1933 por su hijo, Francisco Sanromá Daroca, con título de 1932, el cual redecoraró en 1941 la farmacia en un estilo racionalista y con proyecto del arquitecto Antoni Pujol Sevil. Cambio de tiempo, cambio de gustos.

Actualmente la farmacia continúa en manos de la familia Sanromá en el mismo emplazamiento: calle Unió, 17 de Tarragona.

-Quiero expresar mi agradecimiento a Rafael Vidal por su amable colaboración-. 

(L'Estiuada, 25.08.1911)


The other day in the Facebook group "Tarragona antiga"

https://www.facebook.com/tarragonantiga/?fref=ts

I saw this photo of pharmacy Sanromá published in 1913 and belongs to Rafael Vidal Ragazzon Archive.

I got interested in it because of its rich ornamentation Art Nouveau and finally I could find who was its author.

The pharmacy was opened on 07.03.1908 by the pharmacist Rafael Sanromà Gabriel which had obtained a year before the Pharmaceutical title.

The local press of the time echoed the inauguration of the Pharmacy  and is in the "Diario de Tarragona" where we read that was designed by the sculptor Jose Olaya Gi and the pictorical work was by Antonio Revoltós.

The pharmacy consisted of office, laboratory, desk and other facilities.

The pharmacy was famous for a tonic that elaborated: the Opilatol, which appears in different ads of the time. For example you could see this one appeared in "L'Estiuada" (Sant Hilari Sacalm) published on 25.08.1911

Rafael Sanromà was replaced in 1933 by his son, Francisco Sanromà Daroca, with title of 1932, which changed the deocration of the pharmacy in 1941 in a rationalist style designed by architect Antoni Pujol Sevil.


Currently the pharmacy still  remains in the hands of the family Sanromà on the same place:  Unió, 17, Tarragona.

dissabte, 2 de juliol del 2016

BARCELONA - Campoamor, 73

A Barcelona encara em queden algunes cases de les quals en desconec l'autor.
La torreta que hi ha a Campoamor, 73 (antiga Rambla Cortada), antic poble d'Horta, és una d'elles.
Té una rica ornamentació floral i un coronament propi del mestre d'obres Josep Graner
Si algú té alguna notícia,  agrairia que me la passés.


En Barcelona todavía tengo algunas casas de las que desconozco su autor.
El pequeño chalet que hay en Campoamor, 73 (antigua Rambla Cortada), en el antiguo pueblo de Horta, es una de ellas.
Tiene una rica decoración floral y un coronamiento propio del maestro de obras Josep Graner.
Si alguien tiene alguna noticia de la casa, agradecería que me la pasase.