vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dissabte, 5 d’agost de 2017

TERRASSA - Masia Freixa

Masia Freixa (Josep Freixa Argemí)
Terrassa
Arquitecte: Lluís Muncunill
Triomf dels arcs parabòlics



  



 





(fotos: Valentí Pons i Toujouse)


diumenge, 30 de juliol de 2017

RODA DE TER - teatre



El 1916 la S.A. Cooperativa  del Ter (també coneguda com a Cooperativa Primera del Ter) encarregà a l'arquitecte Josep Canaleta el projecte d'un teatre.

Canaleta era un dels col·laboradors habituals de Gaudí i sembla que estava emparentat amb els Güell. Canaleta té obra modernista en la capital de la comarca d'Osona, Vic.

El seu treball, de maó vist, juga amb la forma i distribució de les obertures. L'interior del teatre era a l'italiana, no tinc fotografies del mateix.

El 2008 el Teatre va esdevenir Biblioteca dedicada a l'insigne poeta de Roda Miquel Martí i Pol i actualment acull el Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter amb el recuperat teatre (ara Eliseu) i el llegat de Martí i Pol.





* * * * *



En 1916 la S.A. Cooperativa del Ter (también conocida como Cooperativa Primera del Ter) encargó al arquitecto Josep Canaleta el proyecto de su teatro.

Canaleta era uno de los colaboradores habituales de Gaudí y parece que estaba emparentado con la familia de los Güell. Canaleta tiene obra modernista en la capital de esta comarca de Osona, Vic.

Su trabajo, en ladrillo visto, juega con la forma y distribución de las oberturas. El interior del teatro era a la italiana, no tengo fotografías del mismo.

En el 2008 el Teatro se convirtió en Biblioteca dedicada al insigne poeta de Roda Miquel Martí i Pol y actualmente acoge el Centro Cultural Cooperativa Primera del Ter con el recuperado teatro (ahora Eliseu) y el legado de Martí i Pol.



* * * * *


In 1916 the S.A. Cooperativa del Ter (also known as Cooperativa Primera del Ter) commissioned the architect Josep Canaleta to design his theater.

Canaleta was one of the habitual collaborators of Gaudí and seems that it was related with the Güell family. Canaleta has Art Nouveau work in the capital of this area of Osona, Vic.

His work, in brick, plays with the shape and distribution of overtures. The interior of the theater was Italian, I have no pictures of it.


In 2008 the Theater became a library dedicated to the outstanding poet of Roda Miquel Martí i Pol and currently hosts the Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter with the recovered theater (now Eliseu) and the legacy of Martí i Pol.

dissabte, 8 de juliol de 2017

BARCELONA - cases Cairó - Rambla Prat

En molts ajuntaments en presentar els plànols dels edificis per obtenir el permís d'obres, no calia dibuixar la façana tal com quedaria, sinó tan sols el croquis de la mateixa.

Això fa que en alguns casos, en edificis ja desapareguts i dels quals no és té fotografies, no se sàpiga si eren o no modernistes.

En altres casos, a causa del canvi de denominació dels carrers o de numeració dels mateixos, dificulta la identificació de les cases.

Com a exemple, observem com a les cases Cairó de la Rambla de Prat de Barcelona els plànols de les mateixes no tenen cap mena d'ornamentació quan són unes de les més significatives del modernisme gracienc i barceloní.

Van ser projectades per l'arquitecte Domènec Boada, any 1904.

 (fotos: Valentí Pons Toujouse)

(AHMB, exp. 2496-4p-)


* * * * *

En muchos ayuntamientos para obtener el permiso de obras de un edificio no hacía falta que el plano de fachada reflejara cómo sería la misma, bastaba tan solo con un croquis de la misma.

Por este motivo en algunos casos, en edificios desaparecidos y de los que no hay ninguna fotografía, no se sabe si  eran o no modernistas.

En otros casos, el cambio de denominación de las calles o de numeración de las mismas, dificulta la identificación de las casas.

Como ejemplo, observamos las casas Cairó de la Rambla de Prat de Barcelona, cuyos planos no tienen ningún tipo de ornamentación y en cambio son de las más significativas del modernismo de Gràcia y Barcelona.

Son  obra del arquitecto Domènec Boada, 1904.


 (fotos: Valentí Pons Toujouse)

* * * * * 

In many municipalities in order to obtain the permission of works of a building it was not necessary that the plan of facade reflected how it would be, it was enough with only an sketch.

For this reason, in some dissapeared buildings, with no photo of them, it's rather difficult to know their style.

In other cases, due to the change of denomination of the streets or numbering of the same, difficult the identification of the houses.

As an example, we observe the houses Cairó in the  Rambla de Prat (Barcelona), whose plans do not have any type of ornamentation and, they are some of the most significant of the Catalan Art Nouveau.


They were projected by the architect Domènec Boada, 1904.

diumenge, 2 de juliol de 2017

LLEÓ (LEÓN) - Cine Olimpia



L'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de Torí del 1902 va ser una de les grans difusores del modernisme austríac, la Sezession, per tota Europa.

La majoria de les construccions van ser projectades i dissenyades per l'arquitecte Raimondo d'Aronco

Catàlegs, revistes i premsa es feien ressò dels diferents pavellons i això va motivar que arquitectes que mai abans havien projectat edificis modernistes fessin els seus intents.

Un exemple el trobem en el desaparegut cine Olimpia a Lleó. Es tracta d'una obra que va néixer com a pavelló provisional  de la mà de Julio Llamas Llamazares i que va projectar l'arquitecte historicista Arsenio Alonso el 1908.

En ella podem observar la influència esmentada, per exemple ens podem fixar en el pavelló del Japó de l'Exposició torinesa (com hem dit obra de D'Aronco)
Segons Ricardo Muñoz Fajardo, en el seu llibre "Arquitectura modernista en Castilla y León"  l'obra va estar dempeus fins al 1910.

TORÍ - Pavelló del Japó

* * * * *

La Exposición Internacional de Artes Decorativas de Turín de 1902 fue una de las grandes difusoras del modernismo austríaco, la Sezession, por toda Europa.
La mayoría de las construcciones fueron proyectadas y diseñadas por el arquitecto Raimondo d'Aronco

Catálogos, revistas y prensa se hacían eco de los diferentes pabellones y motivó que arquitectos que nunca antes habían proyectado edificios modernistas se atreviesen con alguna obra.

Es el caso del desaparecido cine Olimpia en León. Se trata de una obra que nació como pabellón provisional, a petición de Julio Llamas Llamazares, y que proyectó el arquitecto historicista Arsenio Alonso en 1908.

En ella podemos observar la influencia que manifestábamos,  por ejemplo en el pabellón de Japón de la Exposición turinesa (como hemos mencionado obra de D'Aronco)

Según Ricardo Muñoz Fajardo, en su libro "Arquitectura modernista en Castilla y León" la obra se mantuvo hasta 1910.



* * * * *

The International Exhibition of Decorative Arts of Turin of 1902 was one of the great diffusers of the Austrian Art Nouveau, the Sezession, all over Europe.

Most of the constructions were designed by the architect Raimondo d'Aronco.

Catalogs, magazines and newspapers were echoing the different pavilions and motivated that architects who had never before projected Art Nouveau buildings dared to try design some exemples.

This is the case of the dissapeared Olimpia cinema in León. Initially was a provisional pavilion for spectacles. It was by request of Julio Llamas Llamazares, and was projected by the historicist architect Arsenio Alonso in 1908.

In it we can observe the influence that we manifested, for example of the pavilion of Japan of the Turin Exhibition (as we have mentioned work of D'Aronco)

According to Ricardo Muñoz Fajardo, in his book " Arquitectura modernista en Castilla y León " the building dissapeared 

diumenge, 25 de juny de 2017

MONTSERRAT - Altar Immaculada - Pericas



Una de les primeres obres religioses de l'arquitecte Josep Maria Pericas va ser l'altar de la Immaculada a l'Abadia de Montserrat.

Es tracta d'una obra influenciada en gran part per Gaudí, realitzada tota ella en marbre blanc. Trobem tant formes orgàniques com ara una mena de costellams, ossets com representacions florals en els lliris dels panells ceràmics i els arbres i corones d'heura dels esgrafiats. Els pinacles acaben tots ells en creus.


L'obra es va realitzar entre 1906 i 1910 i els elements decoratius (llànties, canelobres, etc)  també són d'En Pericas.

La Mare de Déu està flanquejada pels sants catalans Ramon Nonat i Josep Oriol.
En un dels murs hi ha la imatge de Sant Emilià, antic soldat romà, d'aquí l'espasa que porta. Sota del sant un tron.


* * * * *


Una de las primeras obras religiosas del arquitecto Josep Maria Pericas fue el altar de la Inmaculada en la Abadía de Montserrat.



Se trata de una obra influenciada en gran parte por Gaudí, realizada toda ella en mármol blanco. Encontramos tanto formas orgánicas (una especie de costillares, pequeños huesecitos) como representaciones florales (los lirios de los paneles cerámicos y los árboles y coronas de hiedra de los esgrafiados). Los pináculos acaban todos ellos en cruces.

La obra se realizó entre 1906 y 1910 y los elementos decorativos (lámparas, candelabros, etc) también son del propio Pericas.

La Virgen está flanqueada por los santos catalanes Ramón Nonato y Josep Oriol.
En uno de los muros está la imagen de San Emiliano, antiguo soldado romano, de ahí la espada que lleva. Debajo del santo un trono.


* * * * *


One of the first religious works of the architect Josep Maria Pericas was the altar of the Immaculate in the basilica of Montserrat.

It is a work very influenced by Gaudí all realized in white marble. We find both organic forms (a kind of ribs, small bones) as floral representations (the lilies of the ceramic panels and the trees and ivy crowns of the sgraffiti). All the pinnacles are crowned by crosses.



The work was done between 1906 and 1910 and the decorative elements (lamps, candelabras, etc.) are also designed by Pericas.

The Virgin is flanked by the Catalan saints Ramon Nonat and Josep Oriol.

On one of the walls is the image of Saint Emiliano, a former Roman soldier, hence the sword he carries. Under the saint a throne.


diumenge, 11 de juny de 2017

BARCELONA - El Buen Gusto Barcelonés


(fons Jorge Álvarez)

L'altra dia l'amic Jorge Álvarez em feia arribar còpia d'aquesta postal .

Es tracta del resultat de la reforma que Josep Pla va fer en el seu comerç de sabateria "El Buen Gusto Barcelonés"  ubicat en ple centre de Barcelona, al carrer de la Canuda, 3-5, l'abril del 1911.

Per aquesta reforma comptà amb dos dels millors decoradors de l'època: els escenògrafs del Liceu, Miquel Moragas i Salvador Alarma. La fusteria va anar a càrrec de J. Petit i F. Pañellas i el treball en vidre el féu el vitraller Joan Espinagosa.

Josep Pla oferia tots els serveis de la sabateria en la premsa.

Desgraciadament ja no existeix. Podem comparar la decoració de l'època amb l'actual.

(Google Maps)

* * * * *



Mi amigo Jorge Álvarez me pasaba la copia de esta postal.

Se trata del resultado de la reforma que José Pla inauguró en abril de 1911 en su comercio de zapatería "El Buen Gusto Barcelonés" ubicado en pleno centro de Barcelona, en la calle de la Canuda, 3-5.

Para esta reforma contó con dos de los mejores decoradores de la época: los escenógrafos del Liceu, Miquel Moragas y Salvador Alarma. La carpintería fue a cargo de J. Petit y F. Pañellas y el trabajo en vidrio fue a cargo del vidriero Joan Espinagosa.

Josep Pla ofrecía todos los servicios de la zapatería en la prensa.

Desgraciadamente ya no existe. Podemos comparar la decoración de la época con la actual.

* * * * *

My friend Jorge Alvarez send me the copy of this postcard.

This is the result of the reform that Josep Pla inaugurated in April 1911 in his footwear trade "El Buen Gusto Barcelonés" located in the heart of Barcelona, Canuda street, 3-5.

For this reform , he contracted on two of the best decorators of the time: the scenographers of the Liceu, Miquel Moragas and Salvador Alarma. The carpentry was by J. Petit and F. Pañellas and the work in glass was realized by the glassmaker Joan Espinagosa.

Josep Pla offered all the services of the shoe store in the press.


Unfortunately it no longer exists. We can compare the original decoration with the actual.

dilluns, 5 de juny de 2017

VALLADOLID - Cánovas del Castillo, 6


La casa de Julián Hernández (1916) és, potser, la  més catalana de les sis-set construccions modernistes que el mestre d'obres Modesto Coloma va projectar a Valladolid.

En ella pren referències al vessant historicista el qual es manifesta en les arcuacions superiors, la forma de la reixeria dels balcons que recorda els vitralls, les obertures d'arc apuntat d'influència gòtica i les figures escultòriques.

De les escultures podem veure uns titans que suporten els balcons del segon pis i  uns dracs de tors humà els del tercer.

Les finestres trilobulades del primer pis recorden les obertures de Domènech i Estapà.

En la pedra dels balcons hi ha una espècie de triglifs.

Coloma va néixer en un poble de Palència el 1840 i es va treure el títol de mestre d'obres a Valladolid, ciutat on morí el 1932.





* * * * * 

La casa de Julián Hernández (1916) es, quizás, la más catalana de las seis o siete construcciones modernistas que el maestro de obras Modesto Coloma proyectó en Valladolid.

En ella toma referencias a la vertiente más historicista la cual se manifiesta en las arquerías superiores, la forma de la rejería de los balcones que recuerda a las vidrieras, las oberturas de arco apuntado de influencia gótica y las figuras escultóricas.

Las esculturas se manifiestan en unos titanes que aguantan los balcones del segundo piso y unos dragones de torso humano los del tercero.

Las ventanas trilobuladas del primer piso recuerdan las oberturas de Domènech Estapà.

En la piedra de los balcones hay una especie de triglifos.

Coloma nació en un pueblo de Palencia en 1840 y obtuvo el título de maestro de obras en Valladolid, ciudad en la que murió en 1932.



* * * * *

The house of Julián Hernández (1916) is, perhaps, the most Catalan of the six or seven Art Nouveau constructions that the master  builder Modesto Coloma projected in Valladolid.

There are references to  the Historicism which is manifested in the upper arches, the form of the iron shape of the balconies that remembers to the stained glass, the gothic archs and the sculptural figures.

The sculptures are manifested in titans and dragons of human torso.

The trefoil windows of the first floor are based on those of Domènech Estapà.
In the stone of the balconies there is a sort of triglyphs.


Coloma was born in a little town of Palencia in 1840 and obtained the title of master builder in Valladolid, city in which he died in 1932.

dissabte, 27 de maig de 2017

SALOU - Dipòsit d'aigua



Al carrer del Nord de Salou, envoltada d'edificis d'apartaments, es troba aquest dipòsit d'aigua.

Es tracta d'un dipòsit recobert de trencadís que reposa en una estructura de maó vist formada per quatre pilars i una escala da cargol. Un  balcó circular superior completa el conjunt.

Es desconeix l'autor del mateix. Podria ser Domènec Sugranyes, l'autor d'algunes de les cases de Salou?





* * * * *

En la calle del Nord ("Norte") de Salou, rodeado de edificios de apartamentos, encontramos este curioso depósito de agua.

Se trata de un depósito recubierto por trencadís que se sustenta en una estructura de ladrillo formada por cuatro pilares y una escalera de caracol. Un balcón circular superior completa el conjunto.

Se desconoce el autor del mismo. ¿Podría tratarse de Domènec Sugranyes?


* * * * * 

In the Nord  ("North") street  of Salou, surrounded by apartment buildings, we find this curious water tank.

It is a tank covered by trencadís that consists on a brick structure formed by four pillars and a spiral staircase. A circular upper balcony completes the ensemble.


The author is unknown. Could it be Domènec Sugranyes?

diumenge, 21 de maig de 2017

LINARES - Círculo "El Liceo"



A Linares,  localitat situada en la província andalusa de Jaen, es troben alguns exemples d'edificis modernistes.

Un d'ells és l'edifici del Círculo "El Liceo". Correspon a l'antiga casa que l'arquitecte Luis López de Arce va edificar per a Faustino Caro Piñar.

La casa és de decoració eclèctica però l'arquitecte evoca el modernisme en la distribució i forma de les obertures.  Hi ha una clara influència geomètrica en l'Art Nouveau belga.



Aquesta seria la segona lleu incursió en el modernisme per part de López de Arce,  qui ja ho havia fet en el cine "Ideal Artístico" de Conca. En ambdues ciutats  exercí el càrrec d'arquitecte municipal.

* * * * * 

En Linares, localidad situada en la provincia andaluza de Jaén, encontramos algunos ejemplos de edificios modernistas.

Uno de ellos es el edificio del Círculo "El Liceo" y que corresponde a la antigua casa que el arquitecto Luis López de Arce edificó para Faustino Caro Piñar.

La casa es de decoración ecléctica pero el arquitecto evoca el modernismo en la distribución y forma de las oberturas. Hay una clara influencia geométrica en el Art Nouveau belga.

Esta sería la segunda leve incursión modernista por parte de López de Arce: la primera fue en el cine "Ideal Artístico" de Cuenca. En ambas ciudades ejerció el cargo de arquitecto municipal.



* * * * * 

In Linares, located in the Andalusian province of Jaén, we find some examples of Art Nouveau buildings.

One of them is the building of the "Círculo de El Liceo". Originally it was the house of Faustino Caro Piñar, projected by the architect Luis López de Arce.

The house is eclectically decorated but the architect evokes Art Nouveau in the layout and shape of the balconies. There is a clear geometrical influence on Belgian Art Nouveau.


This would be the second slight AN incursion by López de Arce: the first was in the cinema "Ideal Artistic" of Cuenca. In both cities he was  the municipal architect.