dilluns, 25 de setembre del 2017

BARCELONA - farmàcia Masó Arumí (Nadal)



A la Rambla, 121 cantonada amb Bonsuccés es troba l'antiga Farmàcia del Dr. Masó Arumí que dóna peu una sèrie d'interrogants:

1.- En primer lloc és de difícil adscripció estilística, per alguns és modernista, per altres és noucentista i per a mi té un aire de la sezession austríaca  propi del modernisme atípic del gironí Rafael Masó, del qual es podria afirmar que és el disseny de la ceràmica verda de la façana. També es deixa veure una influència del primer déco.

L'estil Masó dóna peu al segon interrogant.



2.- Qui és l'autor?

El plànol de la farmàcia el signa Ramon Puig Gairalt (1918), però no sembla clar que ell sigui l'autor, sinó solament el qui legalitza el plànol.

Narcís Comadira i Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, l'atribuïen a aquest arquitecte. A més segons Tarrús el dibuix original és de Masó amb decoracions de Jaume Llongueras. Seria, doncs, l'única obra de Rafael Masó a Barcelona (a Sarrià hi ha una casa del Pericas en la que hi ha ceràmica de Masó)

Els esgrafiats i les escultures semblen les pròpies de l'Ismael Smith.



Contactant amb Josep Casamartina, comissari de les exposicions sobre "Ismael Smith, la bellesa i els monstres" i "De l'amor és lo Jardí: Masó i els teixits", opina que podria ser del Masó però la presència de l'Smith és més difícil donat que en aquella època es trobava entre Sevilla i Madrid i preparava el seu trasllat a Nova York.

Per tradició familiar, es parla de la intervenció de Rafael Masó (cosí del propietari) i es pensa que  la direcció de l'obra la porta a terme Manuel Comas Esquerra (casat amb Montserrat Masó Bulbena, filla del matrimoni format pel també farmacèutic Josep Masó Arumí, germà de Rosendo, i Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra torna a remetre a l'Smith, amic seu del qual tenia uns quants gravats i dibuixos regalats pel Marquès d'Olèrdola.

Les escultures si no són d'Ismael Smith, podrien ser (i torna a aparèixer Girona) dels gironins Fidel Aguilar o Ricard Guinó. L'escultura de la cistella, al carrer Bonsuccés, és posterior al 1918.

El 1918 el propietari era Rosendo Masó Arumí.

La farmàcia el 1931 s'anunciava com a "Farmàcia i Centre d'específics Dr Masó-Arumí del Dr. Nadal" en referència a Lluís Nadal Delhom, casat amb Maria Teresa Masó Bulbena, que passà a ser el nou titular, després continuarà la línia el seu fill Manuel Nadal Masó i actualment Manuel Nadal Casas.

L'interior de la farmàcia es canvià en una reforma del 2008.

* * * * * 


En la Rambla, 121 esquina con Bonsuccés se encuentra la antigua Farmacia del Dr. Masó Arumí que da pie a una serie de interrogantes:

1.- En primer lugar es de difícil adscripción estilística, para algunos es modernista, para otros es novecentista y para mí tiene un aire de la sezession austriaca propio del modernismo atípico del gerundense Rafael Masó, del cual se podría afirmar que es el diseño de la cerámica verde de la fachada. También se deja ver una influencia del primer déco.

El estilo Masó da pie al segundo interrogante.



2.- ¿Quién fué su autor?

El plano de la farmacia lo firma Ramon Puig Gairalt (1918), pero no parece claro que él sea el autor, sino sólo el que legaliza el plano.

Narcís Comadira y Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, la atribuían a este arquitecto. Además según Tarrús el dibujo original es de Masó con decoraciones de Jaime Llongueras. Sería, pues, la única obra de Rafael Masó en Barcelona (en Sarrià hay una casa de Pericas en la que hay cerámica de Masó)

Los esgrafiados y las esculturas parecen las propias del Ismael Smith.

Contactando con Josep Casamartina, comisario de las exposiciones sobre "Ismael Smith, la belleza y los monstruos" y "Del amor es el Jardín: Masó y los tejidos", opina que podría ser de Masó pero la presencia de Smith es más difícil dado que en aquella época se encontraba entre Sevilla y Madrid y preparaba el su traslado a Nueva York.

Por tradición familiar, se habla de la intervención de Rafael Masó (primo del propietario) y se piensa que la dirección de la obra la lleva a cabo Manuel Comas Esquerra (casado con Montserrat Masó Bulbena, hija del matrimonio formado por el también farmacéutico Josep Masó Arumí, hermano de Rosendo, y Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra vuelve a remitir a Smith, amigo suyo del que tenía unos cuantos grabados y dibujos regalados por el Marqués de Olèrdola.

Las esculturas si no son de Ismael Smith, podrían ser (y vuelve a aparecer Girona) de los gerundenses Fidel Aguilar o Ricard Guinó. La escultura de la cesta, en la calle Bonsuccés, es posterior a 1918.

En 1918 el propietario era Rosendo Masó Arumí.

La farmacia en 1931 se anunciaba como "Farmacia y Centro de específicos Dr. Masó-Arumí del Dr. Nadal" en referencia a Luis Nadal Delhom, casado con María Teresa Masó Bulbena, que pasó a ser el nuevo titular, luego continuará su hijo Manuel Nadal Masó y actualmente Manuel Nadal Casas.

El interior de la farmacia cambió en una reforma de 2008.

* * * * *


On the Rambla, at the corner of Bonsuccés, is the old Pharmacy of Dr. Masó Arumí, which gives rise to a series of questions:

1.- The first one is the difficulty of the style, for some people it is Art Nouveau, for others it is Noucentista and for me may be the Rafael Masó point of view of the Austrian Sezession. There is also an influence of the first déco.

The Masó style gives rise to the second question.

2.- Who was its author?

The plan of the pharmacy is signed by Ramon Puig Gairalt (1918), but it seems that he is not the author, but only that which legalizes the plan.

Narcís Comadira and Joan Tarrús, biographers of Rafael Masó, attributed it to this architect. Also according to Tarrús the original drawing is from Masó with decorations by Jaime Llongueras. It would, therefore, be the only work of Rafael Masó in Barcelona (in Sarrià there is a house of Pericas in which there is ceramics of Masó)

The sgraffiti and sculptures resemble those of Ismael Smith.

Contacting Josep Casamartina, curator of the exhibitions on "Ismael Smith, beauty and monsters" and "Of Love 'Tis the Garden: Masó and Textiles", thinks that it could be Masó but the presence of Smith is more difficult since at that time he was between Seville and Madrid and prepared his transfer to New York.
By family tradition, it is spoken of the intervention of Rafael Masó (cousin of the owner) and it is thought that the direction of the work is carried out by Manuel Comas Esquerra (married with Montserrat Masó Bulbena, daughter of the marriage formed by the also pharmacist Josep Masó Arumí, brother of Rosendo, and Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra returns to Smith, a friend of his who had a few engravings and drawings given by the Marquis of Olèrdola.

The sculpture, if it is not from Ismael Smith, could be (and reappears Girona, city of Rafael Masó) of the Girona Fidel Aguilar or Ricard Guinó.

In  1918 the owner was Rosendo Masó Arumí.

(Diari de Vich, 30-11-1931)


The pharmacy in 1931 was announced as "Pharmacy  Dr. Masó-Arumí  of Dr Nadal" in reference to Luis Nadal Delhom, married to María Teresa Masó Bulbena, who became the new owner, then continued his son Manuel Nadal Masó and currently Manuel Nadal Casas.


The interior of the pharmacy changed in a reform of 2008.


dissabte, 16 de setembre del 2017

MADRID - monument a Cervantes - Buigas / Balcells


                    (projectes de Buïgas -esquerra- i Balcells -dreta-)

En el Reial Decret  de 29-03-1915 es convocava un concurs per a un Monument a Cervantes que s'havia d'erigir a la Plaza de España de Madrid. Una de les bases deia que els arquitectes s'havien de presentar conjuntament amb un escultor. En total es van presentar uns 109 artistes (en algun cas, com ara Francesc Roca, l'arquitecte es va presentar com a arquitecte i com a escultor). El projecte guanyador va ser el presentat pel tàndem  Rafael Martínez Zapatero (arquitecte) i Lorenzo Coullaut Valera (escultor)

Es presentaren diversos arquitectes catalans: Pere Domènech Roura (amb Joan Borrell-Nicolau), Eusebi Bona (Luis Franco), Josep Anselm Capdevila (Ramon Novella), Antoni Vilà Palmés (Josep Campeny), però vull destacar a dos que tenien vincles familiars: Gaietà Buïgas i el seu nebot Eduard Maria Balcells.

Buïgas es presentà conjuntament amb l'escultor Pere Carbonell i Balcells amb el gironí Ignasi Ferran.

Tot i que tenen una similitud manifesta en llur estructrura, veient els dos projectes podem contemplar algunes diferències entre l'eclecticisme d'arrel clàssica de Buïgas i el modernisme de Balcells:

1.- En Buïgas la base és una porxada formada per quatre arcs de mig punt; en Balcells són quatre arbres que s'ajunten formant un obelisc.
2.- En Buïgas les escultures estan situades damunt d'un pedestal, en Balcells surten de la mateixa pedra
3.- Buïgas presenta el monument en forma de columna, Balcells en la forma d'un obelisc que neix directament de la unió de la base
4.- El monument de Buïgas és coronat per un grup escultòric amb la santa Creu, el de Balcells amb una figura femenina que té el braç estirat cap al cel.

(projecte realitzat)


* * * * * 


En el Real Decreto de 29-03-1915 se convocaba un concurso para un Monumento a Cervantes que se había de erigir en la Plaza de España de Madrid. Una de las bases decía que los arquitectos debían presentarse conjuntamente con un escultor. En total se presentaron unos 109 artistas (en algún caso, como Francisco Roca, el arquitecto se presentó como tal y como escultor). El proyecto ganador fue el presentado por el tándem Rafael Martínez Zapatero (arquitecto) y Lorenzo Coullaut Valera (escultor)

Se presentaron varios arquitectos catalanes: Pere Domènech Roura (con Joan Borrell-Nicolau), Eusebio Bona (Luis Franco), Josep Anselm Capdevila (Ramon Novella), Antoni Vilà Palmés (Josep Campeny), pero quiero destacar a dos que tenían vínculos familiares: Cayetano Buigas y su sobrino Eduard Maria Balcells.

Buigas se presentó conjuntamente con el escultor Pere Carbonell y Balcells con el escultor gerundense Ignasi Ferran.

Aunque los dos parten de una estructura similar, comparando los dos proyectos podemos contemplar algunas diferencias entre el eclecticismo de raíz clásica de Buïgas y el modernismo de Balcells:

1.- En Buigas la base está formada por cuatro arcos de medio punto; en Balcells son cuatro árboles que se juntan para soportar un obelisco.
2.- En Buigas las esculturas reposan en un pedestal, en Balcells nacen de la misma piedra
3.- Buigas presenta el monumento en forma de columna, Balcells en forma de un obelisco que nace directamente de la unión de la base
4.- El monumento de Buigas está coronado por un grupo escultórico con la santa Cruz, el de Balcells con una figura femenina con el brazo apuntando al cielo.

* * * * *


By Royal Decree of 29-03-1915 a competition was convened for a Monument to Cervantes to be erected in the Plaza de España in Madrid. One of the bases said that the architects had to present themselves together with an sculptor. In total, almost 109 artists competed (in some cases, as  Francisco Roca, the architect presented himself as a sculptor and architect). The winning project was presented by the tandem Rafael Martínez Zapatero (architect) and Lorenzo Coullaut Valera (sculptor)

Several Catalan architects compited: Pere Domènech Roura (with Joan Borrell-Nicolau), Eusebio Bona (Luis Franco), Josep Anselm Capdevila (Ramon Novella), Antoni Vilà Palmés (Josep Campeny), but I want to highlight two who had family ties: Cayetano Buigas and his nephew Eduard Maria Balcells.

Buigas was presented together with the sculptor Pere Carbonell and Balcells with Ignasi Ferran.

Looking at the two projects we can contemplate some differences between the classic eclecticism of Buïgas and the Art Nouveau of Balcells:
1.- In Buigas the base is formed by four semicircular arches; in Balcells are four trees that come together to support an obelisk.
2.- In Buigas the sculptures rest on a pedestal, in Balcells they are born from the same stone
3.- Buigas presents the monument in the form of a column, Balcells in the form of an obelisk that is born directly from the union of the base

4.- The monument of Buigas is crowned by a sculptural group with the Holy Cross, the one of Balcells with a feminine figure with the arm pointing to the sky.

diumenge, 10 de setembre del 2017

SÓLLER - Sa Capelleta



La Blanca Castaldo em passava les fotos i les dades sobre Sa Capelleta, la capella modernista de Sóller, situada al Massís de Bàlitx.

El 1904 el matrimoni format per Na Catalina Verd Mayol i En Damià Canals i Bernat van cedir uns terrenys propers al Camí de Bàlitx, a l'Olivar des Fenàs, per tal que s'alcés una capella dedicada a la Immaculada Concepció.

La gran devoció dels sollerics cap a la Mare de Déu de Lourdes propicià que el capellà de Sóller i fill de la mateixa població, Pere Lluc Ripoll i Moragues (conegut com a Don Perico de Can Gordo) promogués la construcció de  l'ermita. Tant ell com la seva germana, Maria Magdalena, finançaren les obres amb l'ajut de les col·lectes realitzades pels membres de les conferències de Sant Vicenç de Paül.

Les obres s'iniciaren el 1915 i s'enllestiren el 1917. La Capella fou beneïda pel bisbe de Mallorca, Rigobert Domènec Valls el 17 de juny del 1917.

Tot el conjunt de l'església fou projectat per l'escultor Miquel Vadell, les escultures també, tot i que foren enretirades per manca de policromia. Eren dues escultures, Santa Bernadeta  i la Immaculada Concepció, aquesta darrera amb l'afegit de dues ales és ara l'àngel que es troba a tocar de la cisterna.



L'església mostra influències de les obres de pagès, amb l'ús de la pedra sense treballar i de materials de l'entorn i no es pot descartar una influència de Rubió i Bellver que en aquells anys treballava en l'església parroquial de Sant Bartomeu del mateix Sóller.

L'interior de la capella vol simular la gruta on s'aparegué la Mare de Déu de Lourdes a Santa Bernadeta.

Els mateixos germans Ripoll facilitaren que s'erigís una nova capella propera a Sa Capelleta, el santuari Santa Maria de l'Olivar o "sa Capelleta Nova" (1943/44)

Es pot veure un exemple d'ermita de Rubió i Bellver a 


* * * * * 


Blanca Castaldo me pasaba las fotos y los datos sobre Sa Capelleta, la capilla modernista de Sóller, situada en el Macizo de Bàlitx.

En 1904 el matrimonio formado por Catalina Verd i Mayol y Damià Canals i Bernat cedieron unos terrenos cercanos al Camino de Bàlitx, a l'Olivar des Fenàs, para que se levantara una capilla dedicada a la Inmaculada Concepción.

La gran devoción los sollerenses hacia la Virgen de Lourdes propició que el cura de Sóller e hijo de la misma población, Pere Lluc Ripoll i Moragues (conocido como Don Perico de Can Gordo) promoviera la construcción de la ermita. Tanto él como su hermana, María Magdalena, financiaron las obras con la ayuda de las colectas realizadas por los miembros de las conferencias de San Vicente de Paúl.

Las obras se iniciaron en 1915 y se terminaron en 1917. La Capilla fue bendecida por el obispo de Mallorca, Rigobert Domènec Valls el 17 de junio de 1917.

Todo el conjunto de la iglesia fue proyectado por el escultor Miquel Vadell, las esculturas también, aunque fueron retiradas por falta de policromía. Eran dos esculturas, Santa Bernadita y la Inmaculada Concepción, esta última con el añadido de dos alas es ahora el ángel que se encuentra muy cerca de la cisterna.

La iglesia muestra influencias de las obras de los agricultores, con el uso de la piedra sin trabajar y materiales del entorno y no se puede descartar una influencia de Rubió i Bellver que en aquellos años trabajaba en la iglesia parroquial de San Bartolomé del mismo Sóller.

El interior de la capilla quiere simular la gruta donde se apareció la Virgen de Lourdes a Santa Bernadita.

Los mismos hermanos Ripoll facilitaron que se erigiera una nueva capilla cercana a Sa Capelleta, el santuario de Santa María del Olivar o "sa Capelleta Nova" (1943/44)

Se puede ver un ejemplo de ermita de Rubió i Bellver en 




* * * * * 


Blanca Castaldo sent me the photos and the data on Sa Capelleta, the Art Nouveau chapel of Sóller, located in the Massif of Bàlitx.

In 1904, the marriage formed by Catalina Verd i Mayol and Damià Canals i Bernat gave some lands neart to the Camí de Bàlitx, in the Olivar des Fenàs, so that a chapel dedicated to the Immaculate Conception rose.

The great devotion of the people of Sóller to the Virgin of Lourdes encouraged the parish priest of the city and son of the same location, Pere Lluc Ripoll i Moragues (known as Don Perico de Can Gordo) to promote the construction of the chapel. Both he and his sister, María Magdalena, financed the works with the help of the collections made by the members of the conferences of San Vicente de Paúl.

The works began in 1915 and ended in 1917. The Chapel was blessed by the bishop of Mallorca, Rigobert Domènec Valls on June 17, 1917.

The entire church complex was projected by the sculptor Miquel Vadell, the sculptures also, although they were removed due to lack of color. There were two sculptures, Santa Bernardette and the Immaculate Conception, the latter with the addition of two wings is now the angel that is very close to the cistern.

The church shows influences on the work of farmers, using the unworked stone and materials of the environment, and it is not possible to rule out the influence of Rubió i Bellver who worked in the parish church of San Bartolomé of Sóller in those years.
The interior of the chapel wants to simulate the grotto where the Virgin of Lourdes appeared to Saint Bernardette.


The same Ripoll brothers facilitated the erection of a new chapel near Sa Capelleta, the sanctuary of Santa María del Olivar or "sa Capelleta Nova" (1943/44)

You can see an exemple of Rubió i Bellver chapel at




dilluns, 4 de setembre del 2017

DOSRIUS - Casa de fusta



El 02/01/2010 escrivia un article sobre les cases desmuntables de la Companyia Ribas i Pradell i situava una d'elles a El Far d'Empordà, nom modern d'Alfar.


David Farell m'ha fet veure en un comentari en l'esmentat article que l'Alfar al que es referien els articles de l'època no era l'actual El Far d'Empordà, sinó el que ara es diu El Far de Llinars, abans també conegut com a Alfar d'aquí la confusió.

El Far de Llinars es troba en la Serra del Corredor just a la frontera entre els termes de Llinars del Vallès (Vallès Oriental) i de Dosrius (Maresme). Antigament pertanyia a Llinars i actualment a Dosrius.

La casa en qüestió va ser obra de l'arquitecte Simó Cordomí i es va erigir entre 1899 i 1900 a tocar de la masia de Can Bosc.

El seu promotor va ser Arnau de Mercader i de Zufia, tercer comte de Bell-lloc (Barcelona, 1852 - Cornellà de Llorbregat, 1932), i la va destinar a dues de les seves aficions: la cacera (pavelló de caça) i a la metereologia (observatori). cal esmentar que Arnau de Mercader va ser el cofundador el 1901 de la revista "Hojas Metereológicas"

La casa va ser coneguda com "Villa Lina" en homenatge a la seva promesa, la cantant d'òpera Paulina -Lina- Pozzali Crotti (Cremona, Llombardia, Itàlia, 1875 - Cornellà de Llobregat, 1953). Ambdós es van casar el 1901 com es feia esment a La Vanguardia de 30/07/1901.

La casa, de fusta,  es va destruir per un incendi durant la Guerra Civil Espanyola.

(La Vanguardia, 30.08.1901)


(el meu agraïment a David Farell pel seu comentari)

* * * * * 

El 02/01/2010 escribía un artículo sobre las casas desmontables de la Compañía Ribas y Pradell y situaba una de ellas en El Far d'Empordà, nombre moderno de Alfar.


David Farell me comentaba en el mencionado artículo que el Alfar al que se referían los artículos de la época no era el actual El Far d'Empordà (provincia de Girona), sino El Far de Llinars (provincia de Barcelona) , antes también conocido como Alfar de ahí la confusión.

El Far de Llinars se encuentra en la Sierra del Corredor justo en la frontera entre los términos de Llinars del Vallès (comarca del Vallès Oriental) y de Dosrius (comarca del Maresme). Antiguamente pertenecía a Llinars y actualmente a Dosrius.

La casa en cuestión fue obra del arquitecto Simn Cordomí y se erigió entre 1899 y 1900 junto a la masía de Can Bosc.

Su promotor fue Arnaldo de Mercader y de Zufía, tercer conde de Belloch (Barcelona, ​​1852 - Cornellà de Llorbregat, 1932), y la destinó para  dos de sus aficiones: la cacería (pabellón de caza) y  la meteorología (observatorio). Cabe mencionar que Arnaldo de Mercader fue el cofundador en 1901 de la revista "Hojas metereológicas"

La casa fue conocida como "Villa Lina" en homenaje a su prometida, la cantante de ópera Paulina -Lina- Pozzali Crotti (Cremona, Lombardía, Italia, 1875 - Cornellà de Llobregat, 1953). Ambos se casaron en 1901 como se hacía mención en La Vanguardia de 30/07/1901.


La casa, de madera,  fue incendiada durante la Guerra Civil Española.

(mi agradecimiento a David Farell por su comentario)

Lina Pozzali en els Jocs Florals de Cornellà del 16-08-1908
(Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Frederic Ballell i Maymí)